Programa electoral C.I.M. 2011


Capítol 1. El Turisme com a motor econòmic i sostenible.

Es Projecte Liberal, PLIB-PLIE es defineix com un partit liberal, que té assumit que en aquest moment històric per les Illes Balears hi ha alguna cosa que preservar com és el nostre patrimoni cultural i paisatgístic.

Es foment i sa protecció del nostre patrimoni ha d'enfocar-se des de la necessitat de donar-ho a conèixer, de transmetre-ho a totes les persones que ens visiten com un ben públic, respectat i volgut per tots els mallorquins que desitgen compartir-ho amb la resta de ciutadans del món que ens visiten.

En els darrers anys, s'ha vingut marginant aquest patrimoni per diversos interessos, molts d'ells aliens al propi turisme. És per aquest motiu que el Projecte Liberal, PLIB-PLIE desitja desenvolupar una sèrie de polítiques actives en el sentit de rescatar aquest patrimoni autòcton i ses nostres profones tradicions per obrir-les al turisme com un complement, servint per al ciutadà balear de manera que senti com se salvaguarda la seva cultura.

El turisme balear té la gran virtut de ser un motor econòmic, una font d'ingressos que, a diferència d'altres jaciments d'ocupació i creixement econòmic, pot ser sostenible i fiable en l'esdevenidor, de tal forma que l'evolució del turisme en les Illes Balears ha de ser parella al desenvolupament i qualitat de vida dels ciutadans que habiten en les Illes Balears.

D'aquesta manera, el servei públic i el municipal han de començar a considerar aquestes variables com a pròpies, afrontant aquesta perspectiva i propiciant una millor convivència i protecció dels espais públics, conservant aquelles tradicions que apropen fraternalment al poble i fan que la vida de la ciutadania estigui oberta cap al públic, com és tradicional en tots els pobles del Mediterrani.

Tant les companyies aèries, els tour operadors, com les grans empreses hoteleres que exploten el turisme en les Illes Balears han de ser conscients d'aquesta realitat i han de revertir part dels seus ingressos en forma d'inversió en les Illes Balears.

És delirant que a dia d'avui encara no s'hagi resolt el problema de les comunicacions interinsulars, destinant a aquest efecte embarcacions obsoletes o transport aeri que no és l'adequat per la qualitat del transport que es precisa, per la quantitat de passatge, inferior al que faria rendible el trajecte, i per les distàncies curtes que cal recórrer i que no resulten rendibles, excepte en festes concretes, per a les companyies encarregades d'aquests serveis.

El servei públic està renyit, en ocasions, amb la rendibilitat de l'empresa privada; però no per aquest motiu ha de deixar de prestar-se o prestar-se en inferioritat de condicions pel que fa a uns altres. És precisament en aquests àmbits on la gestió i el lideratge polític serveixen per buscar acords que resultin favorables a tots dos interessos.

En el Projecte Liberal, PLIB-PLIE som conscients que hi ha altres enclavaments geogràfics, centralitzats principalment a Llatinoamèrica, on s'han creat unes circumstàncies per a la inversió privada que són semblades a les quals es tenia en les Illes Balears en els anys 60, ens referim al baix cost de la mà d'obra, canvi de divises favorable i laxes normatives urbanístiques que permeten crear complexos de gran rendiment per a les empreses que els exploten. A aquests empresaris cal recordar-los que la seva expansió és avui possible gràcies a les Illes Balears, una font d'ingressos privilegiada; però que no es veu corresposta amb la reversió dels guanys en forma de reconversió hotelera, optimització de les places i sobretot, reforma de les estructures hoteleres obsoletes, creant noves estructures hoteleres d'acord amb les normes de qualitat europea AENOR i amb la intenció d'aconseguir la seva integració en el medi ambient de manera sostenible.

Per al Projecte Liberal, PLIB-PLIE, el consens dels partits polítics per dur a terme grans reformes estructurals com la qual es proposa a través de la figura del consorci de la Platja de Palma són el model turístic de reforma a seguir les properes legislatures en les Illes Balears.

Aquest model de consens ha de fer-se extensible a totes les zones turístiques de les Illes Balears que estan degradades i obsoletes, procurant que les noves construccions s'adaptin en clau de modernitat i desenvolupament sostenible als plans urbanístics controlats des de l'Administració Pública.

El turisme no solament és una font d'ingressos per les Illes Balears, també ho és per a Madrid i és a través de la millora de les infraestructures i d'aquest reconeixement des del qual ha de venir el finançament necessari per escometre els projectes de modernització de les Illes Balears.

És precisament per aquest motiu pel qual el Projecte Liberal, PLIB-PLIE no creu en el finançament públic previst de manera estatutària, perquè ni és el document oportú ni són les formes polítiques adequades les estatutàries per constituir-se en les vies per les quals ha d'aconseguir-se el finançament públic que les Illes Balears es mereixen per la seva contribució al conjunt de la riquesa nacional. En aquest sentit, les polítiques relacionades amb el turisme han de prendre entitat pròpia, no poden quedar subordinades o ralentides per disposicions estatutàries que serveixen per a la normalització i la regularització de la convivència social dels quals habiten en les diferents i diverses regions d'Espanya; però que no abasten de manera realista l'abast de les necessitats dels territoris insulars, com les Illes Balears, oberts al turisme i a la immigració com a poques Comunitats Autònomes a Espanya.

Regularització del tot inclòs. Moltes famílies vénen a les Illes Balears atretes pel barat cost de la seva estada, en la qual tot està inclòs. Per tant, sense necessitat de renunciar a aquesta tècnica de mercat, és necessari mirar molt bé en quines zones es pot o no implantar-la. És conegut per tots que a les zones del Carib per la seva singularitat o per estar aïllades unes zones d'unes altres o d'on habita la població autòctona, o bé en el turisme de creuers es fa un ús del tot inclòs que va acompanyat d'excursions i ofertes vàries per conèixer el lloc que es visita més extensament. D'aquesta manera, el tot inclòs no pot ser una oferta sense més d'un o diversos hotels i ja està, que no tingui en compte l'entorn, ha d'acompanyar-se d'aquells elements que, en el seu conjunt, signifiquin una manera més de possibilitar que el turista ens visiti a bon preu, sense perdre qualitat ni capacitat de despesa en altres ofertes turístiques. De fet, portar el tot inclòs, per exemple, a la platja de Palma, és un contrasentit, precisament pel que diem, perquè en aquesta zona l'oferta complementària de bars, quiosquets, cafeteries i restaurants és fonamental. Si a la Platja de Palma prospera el tot inclòs significarà de manera immediata el declivi de la zona, precisament és el que està ocorrent.

Defensem per tant que es tramitin i realitzin les gestions oportunes per demandar de l'Estat el reconeixement de la principal font d'ingressos de les Illes Balears i d'Espanya, de tal forma que el reciclatge del personal, la desestacionalización, la reforma de les instal•lacions hoteleres i l'expansió d'aquesta indústria de manera que s´empresariado balear reverteixi part de la seva inversió on està l'origen dels seus ingressos estigui reglamentada més enllà dels interessos de qualsevol color polític en un moment puntual o electoralista.

En aquest sentit, el Projecte Liberal, PLIB-PLIE també demandarà la cogestió de l'Aeroport de Palma de Mallorca.


Capítol 2. Infraestructures, comerç i teixit industrial.

I.- Preàmbul que servirà directament per entrar en matèria de comerç, en el qual es recullen les necessitats assenyalades pel seu sector –tant per AFEDECO, com per PIMECO- en els últims anys.

II.- Avaluació de les conseqüències per al comerç de la directiva europea coneguda com Bolkestein.

III.- Mesures concretes de programa polític del Projecte Liberal, PLIB-PLIE, relacionades totes elles amb la petita i mitja empresa i un projecte amb vocació de servei per al conjunt de les Illes Balears i els seus empresaris.

I.-Preàmbul.

L'empresari balear no pot, ni ha de, identificar-se públicament amb cap ideologia política, el tall liberal que per tradició ha definit a l'empresari, d'ampli espectre ideològic en el continuum polític, no pot cedir davant els interessos de la política.

L'empresari ha de ser exigent i reclamar de les Administracions Públiques, independentment del seu color polític, la qual cosa necessita d'elles. D'aquesta manera, el Projecte Liberal, PLIB-PLIE mai es prendrà aquestes exigències com un motiu d'enfrontament amb l'Administració, que provoqui la falta de diàleg, sinó com el que són, exigències que provenen de l'interès general, de l´empresariat i del seu comerç entès com una font de riquesa i productivitat, generadora d'ocupació i de teixit empresarial per les Illes Balears, vistes les Illes Balears en el seu conjunt, doncs el progrés comercial ha estat sempre paral•lel entre totes les Illes, predominant una major activitat comercial, en algunes ocasions, unes vegades més en unes Illes que en unes altres, per motius de transport fonamentalment, però que avui és responsabilitat de l'administració pública la seva correcta intercomunicació i creixement conforme a les noves tecnologies i les tècniques de negociació amb el sector privat, les normes del lliure mercat, la justa competència i la sostenibilitat.

Aquests mateixos principis són els que inspiren la normativa europea, d'una correcta adequació o transposició d'aquesta normativa al Dret intern depèn, en bona mesura, el futur i la prosperitat del comerç en les Illes Balears, com veurem.

El president d´ AFEDECO, Pablo Bellinfante, ja demanava l'any 98 agrupar les àrees segons els criteris del comprador com una mesura per fer front a les grans superfícies, l'exemple més clar que això segueix sent necessari a dia d'avui, ho tenim a la Platja de Palma, en el centre històric de Palma, als barris més degradats, on el Projecte Liberal, PLIB-PLIE ha confeccionat un programa específic innovador, d'aplicació de polítiques públiques, d'ajuda de l'administració local a aquestes àrees on és necessària la reconversió o la moderació de l'expansió comercial, en algunes ocasions molt sobredimensionada, com una garantia perquè el teixit empresarial no es perdi i s'estabilitzi.

Si llavors es demanaven espais per als vianants, avui podem dir que Palma ja els té; però que, malgrat ells, no s'ha vist millorada la mobilitat, les interconnexions entre els espais comercials perquè el comprador tingui un fàcil accés entre elles, aquí la saturació del tràfic rodat i les deficiències del transport públic tenen molt a veure, a més de que segueixen fent mancada zones de pàrquing.

El compromís del Projecte Liberal, PLIB-PLIE no pot més que procurar esmenar o millorar el que s'ha fet malament en el passat – restriccions del tràfic rodat, que afecta fins i tot als propis proveïdors dels comerços, a més dels clients i falta de pàrquing públic- i procurar no cometre els mateixos errors en el futur, per a això serveix l'experiència i per això exigim que no es creuen centres comercials o de serveis si no s'han tingut en compte les oportunes previsions d'aparcament primer.



És necessari el consens entre el *empresariado i l'administració i és molt positiu, tal com ja fa *PIMECO, que sigui el *empresariado balear el que digui quins són les seves necessitats, què pretén i que l'administració es posi al seu servei, això dóna, precisament, sentit a la condició de servei públic de l'administració local, que ha de preveure la seguretat ciutadana a les zones comercials, la neteja, i l'adequació de les obres públiques necessàries per facilitar l'accés –sobretot per a les persones majors i els discapacitats-, així com la indicació i retolació. Palma segueix sense tenir encara les indicacions precises perquè el turista sàpiga a on es dirigeix amb precisió sense un mapa i quin tipus de comerç va a trobar en una o una altra zona. És imprescindible que Cort no faci més obres a l'estiu, en plena temporada turística alta. La previsió i planificació de les obres en progressió i en els horaris adequats, amb plena informació als comerços de la seva durada i adaptació als horaris de major afluència és imprescindible.



L'administració és la principal prestadora de serveis públics, tots ells han de coordinar-se amb el *empresariado, de tal forma que els horaris comercials siguin flexibles, en funció del tipus de demanda que existeix a Palma de Mallorca – per exemple a Granada el petit i mig comerç obre també a les 10 del matí, tanca al mig dia, per menjar i la migdiada conforme a la seva tradició, cosa que ja no succeeix a Palma; però tanca el comerciant granadí a les nou o a les deu de la nit, cosa que a Palma no es fa, es tanca a les vuit. És el comerciant, per tant, el que ha de decidir l'horari de tancament i ha de dir si influeixen o no a prendre tal decisió variables com la falta de seguretat ciutadana en determinades barriades o zones comercials, la falta d'enllumenat, l'horari de descans del veïnat o l'activitat diària que predomini en elles, entre unes altres. L'administració està per servir, i el comerç és una qüestió d'interès general per als mallorquins, com el turisme, sempre els dos sectors agafats de la mà.



El debat ha d'obrir-se en el si de les associacions de comerciants i empresaris, són Vostès els que han de ser catalitzadors de les necessitats que arribin fins als polítics perquè aquests prioritzin i donin impuls a unes determinades polítiques sobre unes altres. És a l'empresari a qui li correspon, per exemple, determinar la influència de la durada de la jornada laboral en el seu sector, si les jornades més reduïdes incrementen veritablement la productivitat en aquest sector específic, no prou generalitzar dient que la productivitat s'augmentaria per igual en tots els sectors, cal saber si augmenta la contractació laboral, el nombre de persones que necessita l'empresari per cobrir la mateixa jornada de comerç i amb això les despeses laborals a l'una per a l'empresari; però també cal saber si es veu compensat per la maig afluència de clients amb més temps i renda disponible per consumir. En definitiva, conèixer on comença el comerciant i acaba l'empresari?

Cal veure si existeix relació entre la seguretat ciutadana i l'horari de tancament dels comerços o l'afluència de compradors a determinats llocs on no hi ha seguretat real als carrers conflictius, efectes de l'enllumenat deficient en algunes zones, si és necessària la qualificació de zones d'interès turístic i comercial, d'àrees contaminades pel soroll, per donar aquesta informació als hotels o en els punts d'informació turística, etc.

El Projecte Liberal, PLIB-PLIE és conscient que el que les Illes Balears necessiten és recuperar la seva qualitat de vida, i la qualitat és incompatible amb la massificació, amb el turista que ve en massa però només llambrega i gasta poc. La *desestacionalización del comerç tindrà a veure amb l'afluència gradual del turista a la Illa, amb la prestació dels serveis turístics no tant en funció del clima, sinó de l'oferta. Hi ha coses que són com són, i que estan ben com són, l'any té les seves estacions i la política ha d'adequar-se a elles, aquest símil em serveix per introduir que també és necessària aquesta regeneració gradual en la pròpia política, precisament d'aquí la importància dels partits autòctons, mallorquins, sensibilitzats amb aquests problemes d'àmbit local i autonòmic; però sense renunciar a les perspectives macroeconòmiques i a l'aprofitament dels instruments de regularització europeus i de liberalització del comerç; però amb clares restriccions que siguin dominades i imposades pels nivells autonòmics de govern, sobre aquest tema podrem parlar ara sobre la directiva Bolkestein i els seus efectes des del punt de vista del Projecte Liberal, PLIB-PLIE:

II.- Directiva *Bolkestein.

LA UNIÓ EUROPEA ha passat de 15 a 25 països i moltes empreses d'aquesta Europa dels 25 podran treballar lliurement a Espanya. -Al mateix temps que hem conegut que les denominades empreses “*call *center” de Barcelona comencen a *deslocalizarse, a marxar-se a països que ni tan sols són europeus.

La Unió Europea elabora normes d'obligat compliment per a tots els països que la integren perquè pretén la seva competitivitat en el curt termini; però si actua d'aquesta manera és perquè la globalització, els efectes de la globalització internacional van a ser molt majors i es van a produir de manera molt més accelerada del que esperàvem, estan ja en marxa, ja els patim o els gaudim, depèn de la perspectiva de cadascú, el comerç sens dubte ho va a patir, de fet Xina es va a convertir en el gran repte del capitalisme en els propers anys, preparar-se per a aquest moment s'ha de fer a través de les normes; però respectant el comerç autòcton, la forma d'organització tradicional de les empreses en aquells llocs on cal oferir productes a els qui ens visiten i cal proveir a les poblacions que habiten aquestes zones turístiques i comercials per excel•lència, entre elles les Illes Balears dins d'Espanya, i diem Espanya perquè la dependència en el transport i en la duana de Barcelona i València és excessiva. Si no ho fem així, aplicarem paràmetres de competitivitat que excedeixen a la nostra realitat i que permetran instal•lar-se entre nosaltres a les grans multinacionals, a les grans superfícies que tenen altres interessos, de distribució, de col•locació del producte a baix cost, sense prevaler la qualitat, molt més ambiciosos que els de el territori limitat o la població que visqui en ell.

Algunes d'aquestes normes que empra la Unió Europea es diuen Directives i estan en període d'adequació a la seva finalitat.

Està aprovada, sense entrar en vigor amb obligat compliment fins al 28 de desembre de 2009, la trucada Directiva *Bolkestein, que pretén regular la prestació de serveis en la Unió Europea, i que va clarament en contra dels interessos de la ciutadania, ja siguin treballadors, usuaris o clients d'aquests serveis, ja que s'estableixen de manera molt restringida, supeditades a l'interès general i a l'interès públic, les autoritzacions i requisits exigits per les administracions públiques per a la protecció de treballadors i usuaris. Afavoreix, per contra, a les grans empreses que poden instal•lar-se, deslocalitzant la seva seu central, en aquells països la legislació fiscal dels quals, laboral o mediambiental sigui menys restrictiva, aprofitant les enormes diferències existents entre països. La Directiva estableix que la legislació i normes a aplicar seran les del país on s'estableixi l'empresa i no les del país on presti els seus serveis.

Des del Ministeri d'Economia s'ha defensat en primera instància el principi de l'Estat d'origen, base de la construcció europea; però també s'ha recomanat prudència i un estudi profund dels possibles impactes de la norma al nostre país.

Cal destacar el variat elenc d'activitats contemplades en aquesta directiva, tant les que requereixen desplaçament del prestador del servei com del destinatari, com d'aquelles que es poden prestar a distància, fins i tot a través d'internet (el que ens porta immediatament a la seguretat jurídica i a l'àmbit de la contractació mercantil, en la qual s'ha d'avançar molt encara per poder prestar aquests serveis amb les degudes garanties).

Cal dir que aquesta normativa és marc, teleológica, quant a l'obligat compliment de les seves finalitats, per a això els Estats parteix hauran d'adequar la seva normativa, prestar les autoritzacions administratives pertinents, contemplades en el text i protegir al consumidor, tot això en un breu espai de temps, per la qual cosa dóna lloc a diversos comentaris, arguments que es poden oposar a l'oportunitat d'aquesta Directiva *Bolkestein:

Primer.- El concepte d'establiment, perfectament definit com a fix durant un període de temps, després es matisa en el mateix text amb possibilitats d'una infraestructura mínima, que fins i tot pot ser de lloguer, per la qual cosa el concepte d'estabilitat mercantil que té el comerç tradicional es va a veure seriosament afectat per les inestabilitats, un mercat subjecte al vaivé del rendiment al curt termini en les inversions en actiu fix material.

Segon.- Les autoritats competents han de ser les Comunitats Autònomes, no s'especifica així; però per legislació i competències internes així serà, la qual cosa els atorga un poder molt alt d'autorització o restricció a les Comunitats Autònomes.

Tercer.- Les Comunitats Autònomes van a haver de fer la seva pròpia interpretació d'aquells conceptes jurídics indeterminats, interès general, interès públic, la qual cosa provocarà el desenvolupament intern d'aquesta norma, aquí és on el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE es compromet al fet que sigui una interpretació favorable en primer lloc al comerç amb seu ja establerta en les Illes Balears, sent molt exigents i restrictius amb aquelles empreses que pretenguin instal•lar-se aquí afectant a aquest interès general, i sent flexibles amb les quals es demostri que poden portar ocupació estable i qualitat de vida a les Illes Balears.

Quatre.- Una diferenciació bàsica és la que s'estableix en el text entre la llibertat d'establiment i la lliure circulació. La llibertat d'establiment té a veure amb una seu o certa infraestructura, amb l'establiment de l'agent en l'Estat membre, mentre que la lliure circulació no implica l'establiment de l'agent en l'Estat membre, per tant és un concepte temporal.

Cinquè.- És necessari revisar la contractació mercantil per la falta de seguretat jurídica que comporta la contractació telemàtica, a través d'internet, ja succeeix a les Illes que s'ha incrementat el contracte d'arrendament de residències, el denominat turisme residencial, que malgrat els esforços de la Conselleria competent segueixen sense tenir les instal•lacions i les assegurances de responsabilitat adequats a aquesta contractació.

Sisena.- Preval el concepte de cooperació entre Estats; però no s'indica com dur-la a terme. Això implica un grau de desenvolupament de la cooperació dels Estats entre si i de les diferents administracions que ni tan sols ho tenim avui a nivell intern.

Setena.- Cal fer una revisió conceptual de l'interès general i de l'interès públic, ha de ser l'interès comunitari o el nacional, l'autonòmic o el local, en definitiva queda obert el debat liberal que ja anunciés *Hayeck entre la llibertat confrontada a la seguretat.

III.- Mesures programàtiques concretes del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE, incardinades dins d'un projecte polític conjunt per les Illes Balears que no està basat al territori, ni en el desenvolupament per zones, sinó en l'interès general del comerç, per a tots per igual.

1. No al règim monopolístic dels serveis, al creixement desmesurat d'aquells agents que acaparen els mitjans de distribució, d'oferta en l'àmbit turístic o comercial, emprant mètodes de competència deslleial, contraris als principis generals de lliure mercat.

2. Prohibir el tot inclòs a les zones on l'oferta complementària és fonamental.

3. Anàlisis climàtiques elaborades per una comissió d'experts independents, que siguin vinculants per a la Conselleria de Medi ambient, qui haurà de coordinar a la resta de sectors per impulsar polítiques sostenibles i que lluitin contra la degradació accelerada de les Illes Balears.

4. Obertura de residències per a la tercera edat segons estadística poblacional i envelliment per zones.

5. Obertura dels Centres de dia d'assistència als nostres majors les 24 *hs. del dia.

6. Abolició del 80% de la publicitat institucional, dedicat l'estalvi a polítiques socials.

7. Respecte i rehabilitació del patrimoni històric i cultural de les Illes Balears (escuts, esglésies, monuments, escultures)

8. Dotar de caràcter mediterrani a les noves construccions. Un perfil per a les edificacions propi de les Illes Balears, com succeeix en aquells llocs on es vol conservar i respectar una manera de vida, una estètica uniforme i distingida.

9. Supervisió i comprovació de les Societats constituïdes en les Illes Balears i que no mostrin una activitat regular des de la seva constitució, produint-se la seva cancel•lació registral i liquidació, sense que pugui donar-se lloc al fet que existeixin societats buides o opaques, constituïdes amb objectes socials que després es perverteixen i acaben utilitzant-se para alguna cosa diferent pel que van ser constituïdes, generalment per al delicte econòmic i fiscal.

10. Abolir les polítiques estratificadores, que fan que la convivència sigui un obstacle per a la integració. Quan nostra llengo d´us i sa nostra cultura es veuen com un impediment per a la comunicació, alguna cosa està fallant.

Capítol 3.- Urbanisme i desenvolupament sostenible.

3.1.- Habitatges socials o de protecció oficial (en coordinació amb el Consell Insular de Mallorca, òrgan competent en les Illes Balears en matèria d'urbanisme). Des d'una perspectiva liberal, la del Projecte Liberal, PLIB-PLIE, no és prou la voluntat política per fer més habitatge protegit, cal comptar amb el constructor, fer-li atractiu aquest projecte i després, cal tenir en compte que moltes famílies no tenen la mateixa competitivitat que la resta quan decideixen posar a la venda en el mitjà i llarg termini el seu habitatge protegit, que sempre tindrà un preu inferior a la resta al mercat. Al final, aquests habitatges no fan més que augmentar la picardia i no són la forma més adequada de resoldre l'accés lliure a l'habitatge.

3.2.- Les polítiques intervencionistes de mercat han demostrat al llarg dels anys que no han servit en molt per pal•liar aquest greu problema. Hi ha altres mitjans, no intervencionistes, que són molt més rendibles i que porten una solució més costosa al curt termini; però més justa en el mitjà i en el llarg. En aquest sentit, el Projecte Liberal, PLIB-PLIE sí està d'acord a continuar amb les polítiques de subvenció, sobretot per als joves.


Capítol 4.- La cultura com a factor de desenvolupament local.

4.1. La infraestructura cultural.

Hi ha importants reformes, infraestructures de port pendents. És més important fer noves instal•lacions per no dependre tant de Barcelona ni de València en el port, algunes d'ells de tipus cultural com en els principals ports d'Espanya, que no escometre un projecte operístic que no s'ha plantejat ni tan sols de manera gradual. No hi hauria ni persones interessades en l'aforament d'un possible *macro teatre per a l'òpera, si bé fa més falta per exemple escometre la reforma integral del *Auditórium, una de les millors acústiques del Mediterrani.

La plaça mediterrània –àgora- i la cultura propera al poble, en cadascun dels seus barris feta la infraestructura pertinent per sortir al carrer i conservar les nostres tradicions més populars.

4.2. Recuperació del patrimoni històric local (escuts, emblemes, insígnies, llibres, poemes…).



Capítol 5.- Sol•licitar el compromís de fons de l'obra social de les Caixes d'Estalvi que actuïn en les Illes Balears.

En el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE ens hem proposat fixar un pla que rebaixi l'endeutament del Consell de Mallorca en els *cuatros anys de legislatura. Per a això aplicarem criteris de comptabilitat pública i un major control dels contractes administratius menors, així com renegociar amb les entitats financeres mallorquines aquest endeutament.



Capítol 6.- Sanitat, política social i assistencial, prevenció del consum de drogues.



6.1.- Centres assistencials en règim de 24 *hs. que no siguin només centres de dia.



6.2.- Residències per a ancians assequibles, que no siguin tan cares, tenint en compte que les públiques estan saturades. Aquestes residències han de construir-se a cada barri atenent a les necessitats poblacionals d'envelliment de cadascun dels nostres barris mallorquins. Aquests treballs d'avaluació de les necessitats no els ha realitzat cap partit polític i el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE es va a mostrar pioner en això. Les polítiques públiques que proposa el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE han de partir d'una base científica de l'avaluació d'aquestes necessitats a cada barri de Palma.



6.3.- Preparació adequada del personal sanitari per a l'assistència amb garanties als nostres majors en els centres residencials o al seu propi domicili a través del Servei d'Assistència a domicili (*SAD). D'igual manera que, actualment, l'Ajuntament de Palma ha creat una sèrie de cursos en horari determinat per a la formació dels funcionaris públics, preveient el transport i instal•lacions adequades per a això, també hauran d'incloure's en aquest sistema la formació i selecció adequada del personal sanitari que està a càrrec de les persones majors, discapacitats, menors i altra població de risc.

6.4.- On si té plena intervenció la política i el color polític, en el cas del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE la liberal, a més d'en la presa de decisions, és en l'assignació dels pressupostos a unes partides en detriment d'unes altres. El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE reforçarà tots els aspectes socials de la gestió pública municipal de manera ordenada en funció de la importància que tinguin per a la ciutadania, en detriment de les partides menys necessàries i que no tenen tanta repercussió en la bona gestió del Municipi de Palma de Mallorca.



6.5.- Ens preocupa la gestió dels geriàtrics, de les residències d'ancians i per a Alzheimer, les instal•lacions poden ser exemplars en comparació a la resta d'Espanya; però desatendre els aspectes de la gestió i de l'adequada prestació dels recursos humans, del personal i la dotació de recursos per a la gestió d'aquests centres és un error que ha d'esmenar-se adequadament per atendre bé als nostres majors.



6.6.- En el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE estem a favor del progrés controlat, no anem contracorrent, sabem que moltes persones s'adonen que aquests canvis són molt positius; però que van acompanyats de la gestió de Palma com un municipi massificat en el qual s'ha convertit, saturats els serveis i instal•lada una sensació de desconfiança en les relacions socials. I és en aquest punt on volem posar l'accent, en les relacions socials i la seva degradació, no es fomenten de manera paral•lela a la construcció dels espais ciutadans, es ve a Palma per fets puntuals i no hi ha per al ciutadà atractius culturals, espais hospitalaris.

Capítol 7.- Educació i formació.

7.1.- A les escoles s'emprarà el castellà com a llengua principal i garantirem l'aprenentatge oral i escrit de la llengua, la cultura i la història de BALEARS, sense perjudici de l'aprenentatge d'idiomes, principalment l'anglès.







Capítol 8.- Inversió i Desenvolupament.

La situació estratègica de Canàries, enmig de l'Atlántico i a cavall entre tres continents, la va convertir des del passat en un lloc de pas i, per tant, en lloc privilegiat com a plataforma d'acolliment de companyies amb negocis intercontinentals.

Aquesta condició natural es va veure beneficiada amb polítiques *compensadoras de la condició insular i la llunyania geogràfica des del segle XVI, després de la seva incorporació a la Corona de Castella. Aquests drets es van traduir al segle XIX en un sistema lliurecanvista, amb els denominats Ports Francs.

La fórmula va continuar evolucionant fins que en 1972 es va plasmar en la Llei del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries (*REF), una sèrie de mesures específiques per promoure el desenvolupament econòmic i social de les Illes.

L'arribada de la democràcia a Espanya i la seva incorporació a la Comunitat Europea (CE) va exigir una actualització del *REF, que arribaria en 1991. Tres anys després, en 1994, va experimentar una modificació per incorporar mesures especials en imposició directa i la Zona Especial Canària (*ZEC), un règim de baixa tributació pensat per convertir Canàries en un lloc atractiu per a l'establiment de grans empreses. Un altre instrument creat per la CE en 1992, la Zona Franca, àrea fitada on es pot emmagatzemar, transformar o distribuir mercaderies sense aplicar-los imposats, ajuda a fer de Canàries un espai atractiu per als negocis -font governo Canari.



8.1.- Respecte i protecció de les construccions i edificacions que tinguin un especial simbolisme per la seva antiguitat per les Illes Balears i el Municipi de Palma. Per a això promourem la rehabilitació i *readecuación funcional dels molins de vent mallorquins als nous temps, sense que perdin la seva fisonomia tradicional. Aquestes mesures s'estendran a monuments, esglésies, escuts, i quants altres béns puguin tenir un interès cultural o turístic per a la ciutat de Palma. No hi ha millor inversió municipal que la del patrimoni públic. S'arribaran a acords puntuals amb els propietaris que puguin demostrar que els seus béns poden representar un interès general per a la Comunitat i el Municipi.



8.2.- Desenvolupament del règim fiscal de les Illes Balears. El fet insular que patim implica un encariment de la vida desmesurat en comparació a altres regions d'Espanya. Ho saben bé els mallorquins que viatgen fora de les Illes Balears. Per un litre de llet i a causa de l'encariment del transport es paga més del 50% del preu que tindria el mateix producte en un altre lloc d'Espanya. Sempre s'ha vist a les Illes Balears com una regió rica; però la realitat és que els que viuen aquí pateixen un cost de la vida desmesurat i que afecta a totes les persones que, per qualsevol motiu, han de fixar la seva residència en les Illes Balears. La nostra proposta passa per incorporar aquestes justes peticions en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears creant un règim econòmic i fiscal compensatori, similar al que ja es té en les Illes Canàries.

8.3.- La gran preocupació programàtica del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE és el fet insular, la carestia de la vida a la Illa per a productes que en qualsevol altre lloc, ho saben ben els que viatgen fora, és molt més barat o de millor qualitat. Els preus per als insulars, l'estancament històric dels sous, l'increment de les hipoteques que redueix el consum i l'encariment dels productes a causa del transport fins a les Illes són el nostre repte: El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE reivindica que l'Estatut de les Illes Balears reculli el fet diferencial insular, la nostra dependència aconsella la rebaixa fiscal dels tipus *impositius que graven el transport marítim i aeri. En la resta de matèries caldria tendir cap a un règim fiscal assimilable al de les Illes Canàries.



Capítol 9.- Infraestructures i medi ambient.

*Greenhouse *effect significa efecte hivernacle, fenomen desencadenant de l'escalfament global de la terra pel qual bona part de l'energia que emet el sòl després d'haver estat escalfat per les radiacions solars no torna a l'espai. Aquest efecte s'accentua amb l'emissió de gasos des de la terra com el diòxid de carboni i el metà. La UE ha aprovat un ambiciós pla de reducció del 20% de gasos productors de l'efecte hivernacle fins a 2.020. Cal continuar en aquesta línia per aconseguir rebaixar la temperatura del planeta a índexs *preindustriales, en aquest esforç hem de col•laborar tots; però la responsabilitat de guiar les polítiques mediambientals és dels països desenvolupats que més contaminen. Una mesura que mereix total aprovació, com un pas inicial.

9.1.- El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE es compromet amb la lluita contra el canvi climàtic, evitant la degradació accelerada que s'està patint en les Illes Balears. Per a això totes les infraestructures hauran de comptar amb els corresponents estudis d'impacte mediambiental i hauran de complir amb les normatives europees i internacionals que regulen l'emissió d'aquests contaminants a l'atmosfera, procurant sempre la seva regeneració.

9.2.- Les principals infraestructures de les quals ens hem de dotar en el futur immediat en les Illes Balears han d'estar relacionades amb el correcte tractament i gestió dels residus, evitant el seu dipòsit incontrolat i resolent la carestia de les taxes que no són proporcionals als serveis que es presten. La inversió en aquest capítol és fonamental.

9.3.- El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE proposa la creació d'una comissió d'experts independents, impulsades les seves propostes transversalment pels diferents Consellers que, en cadascuna de les àrees de competència, seran responsables que se supervisin i acomodin les polítiques autonòmiques als efectes climàtics que s'estan patint ja en les Illes Balears.

9.4.- De forma paral•lela al creixement de línies de metro haurà de procurar-se l'increment de carrils bici que intercomuniquin amb seguretat per als ciclistes totes les barriades de Palma, sense afectar el seu traçat al comerç ni a les zones enjardinades o parcs, llocs on ha de respectar-se al transeünt que no porti cap tipus de vehicle.

9.5.- Des del Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE opinem que pot obtenir-se de la necessitat virtut, és a dir, d'un problema tan greu com el canvi climàtic podrien els països desenvolupats tecnològicament liderar profunds canvis amb les seves aportacions tècniques i idees que minorin la contaminació, i això també els suposaria un benefici econòmic. Una cultura de respecte i protecció del medi ambient pot tenir rèdits per a les empreses que avancin les seves investigacions en aquesta línia, per als ciutadans actuals i les generacions esdevenidores. El medi ambient pot ser un llaç de responsabilitat i cooperació entre generacions com cap altre i en aquest sentit esperem que s'adoptin mesurades, també en les Illes Balears. D'igual manera esperem que en les Illes Balears no es digui que tot el que es fa pel medi ambient passa per depurar les aigües, volem aigua no contaminada, obtinguda de la manera més natural possible i que no impliqui despeses de dubtós interès general.

9.6.- El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE promourà la creació d'un òrgan consultiu d'experts sobre el canvi climàtic - Universitats locals, nacionals i internacionals- que analitzin constantment la situació climàtica que afecta a les Illes Balears i les seves conseqüències. Les seves propostes seran vinculants per als Consellers, els qui passaran coordinadament, cadascun dins de les seves àrees i entre si, a establir polítiques transversals que mitiguin l'efecte d'un canvi que està produint una degradació de les Illes Balears a major ritme del que s'hagués cregut. El Consell Insular, un òrgan que fins ara s'ha limitat a les indicacions de la Conselleria de Medi ambient, passarà a ser la Institució en bloc més representativa de la lluita contra el canvi climàtic, facilitant així la labor sectorial de cadascuna de les *Conselleries; però pensant en conjunt sobre l'efecte i l'impuls de cadascuna de les seves polítiques pel que fa al medi ambient balear.

La Conselleria de Medi ambient passaria a ser l'òrgan públic impulsor, que coordinaria les anàlisis dels experts i les seves propostes i proposaria a les altres Conselleries un pla d'actuació sectorial i transversal per lluitar contra el canvi climàtic accelerat en les Illes Balears.

Capítol 10.- La identitat, la cultura, la llengua i el patrimoni cultural de les Illes Balears.



10.1.- El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE promourà els canvis necessaris perquè l'Estatut de les Illes Balears es modifiqui de tal manera que, allí on digui que la llengua de les Illes Balears és la catalana passi a dir que és es balear, amb un clar respecte en igualtat de condicions amb el bilingüisme balear-castellà.

10.2.- Si no ensenyem llengua balear o mallorquina a les escoles la llengua d'ús –relacionat amb els aspectes d'educació i formació del present programa autonòmic-, la que ens van ensenyar els nostres pares i mares, els nostres avis es perdrà sense més remei. Per tant, el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE fa una crida al poble, als experts que estan preocupats de debò per conservar la nostra identitat balear i els demana el seu suport, perquè la nostra lluita política serveixi per portar endavant aquests canvis tan necessaris, amb un respecte estricte al bilingüisme balear-castellà, sense imposicions d'unes llengües sobre unes altres; però respectant la nostra tradició, els nostres valors i els nostres propis senyals d'identitat que amb el transcurs dels anys i les polítiques interessades en la subvenció fàcil des de Catalunya s'han posat seriosament en perill.

Capítol 11.- La cultura de l'aigua i els recursos hídrics en les Illes Balears.



El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE s'ha vingut demostrant especialment actiu en aquest assumpte, dels investigadors en recursos hidrològics hem recaptat les set mesures fonamentals per resoldre amb eficàcia el problema de la mala qualitat i gestió de les aigües en les Illes Balears, d'aquesta manera:



Primera.- Que es faci efectiva la vigilància dels cabals autoritzats en els pous i sondejos, amb la finalitat d'evitar la sobreexplotació dels aqüífers. I si en algunes zones els estudis consideren que estan sobre explotades, l'Administració ha d'intervenir perquè no es duguin a terme noves concessions, la qual cosa repercuteix en benefici dels interessos generals.



Segona.- Castigar severament als maquinistes que duguin a terme sondejos sense la deguda autorització, en el cas de reincidir preveure lleis perquè se'ls pugui, fins i tot, precintar preventivament les màquines si calgués.



Tercera.- No permetre la intercomunicació d'aqüífers, que barregen aigües de diferents qualitats, l'aqüífer intermedi generalment la seva aigua és de bona qualitat, i disposa de més del 90% dels recursos, molt sovint es comunica amb l'aqüífer inferior *salinizado a les zones costaneres, i també es comunica amb l'aqüífer superficial, que en general disposa de menys quantitat d'aigua com ja hem dit, però més contaminada com a conseqüència de les fosses sèptiques, abocadors, o pels abocaments de les depuradores en les lleres públiques. Per tant, si es demostra que amb l'execució d'un nou sondeig, si s'ha provocat aquest dany en els aqüífers i no ho han esmenat, també han d'aplicar-se les sancions que abans hem esmentat.

Quarta.- Acabar l'artèria que va des de S´*Estremera, Llubí, Sa Pobla, *Crestatx, *Pollensa, que preveia recarregar fins a cinc milions de metres cúbics en l'Aqüífer de *Crestatx, com a reserva per a les èpoques de sequera, amb l'aigua de *Sa *Marineta que, actualment, va cap a Palma, paralitzada a dia d'avui en les dependències de la Conselleria de Medi ambient. Aquesta artèria està a menys de tres quilòmetres de Sa Pobla. En cas que es dugui a terme aquesta fi d'obra quedaria resolt el problema de l'aigua a la seva comarca fins a *Pollensa.



Cinquena.- Recarregar també l'Aqüífer de *Crestatx amb un vint per cent de l'aigua del Torrent de San Miguel, procedent de *Ses *Ufanes que van a parar al mar, tal com es tenia previst en un altre projecte pendent de la seva aprovació, la que fos en el seu moment Consellera Margalida Rosselló, les aigües de la qual per simple gravetat van des del torrent fins a l'aqüífer de *Crestatx, sense necessitat de gastar ni un sol *kw. D'energia. Amb la qual cosa en anys una mica plujosos s'aconseguiria fer desbordar l'aqüífer de *Crestatx, que està en una cota superior, sobre l'aqüífer del pla de Sa Pobla, aconseguint fer retrocedir el tascó d'aigua *salobre que afecta ja greument a la zona de Son Barba. I al mateix temps aconseguir netejar l'aqüífer dels nitrats que des de temps immemorial afecta aquesta zona per falta de flux. Sense oblidar-nos que també podríem reavivar les *surgencias d'aquesta zona de l'Albufera així com contemplar de nou una sèrie de fonts inactives des de fa més de quaranta anys, per exemple la de Son Sabater o de *Crestatx, sense que pugui entendre's per què aquests projectes estan sent anul•lats.



Sexta.- Amb solament la primera d'aquestes actuacions no serien necessàries tant la potabilitzadora que s'ha muntat recentment a la zona de Son Barba per al proveïment a la Badia de *Alcudia, la qual està envoltada d'agricultors, els quals seran els afectats d'aquesta nova irresponsabilitat, que els agreujarà encara més pels efectes de la salinització que ja sofreixen actualment. Lògicament que si es dugués a terme aquesta obra, tal com aquesta prevista, tampoc seria necessària la instal•lació prevista de la *desnitrificadota per al subministrament d'aigua potable a Sa Pobla.



Setena.- Unes altres de les importants mesures pendents consisteixen a buscar tots els sondejos *salinizados abandonats, ocloure'ls amb formigó, per evitar els problemes que ja hem esmentat i evitar, al mateix temps, que siguin utilitzats per a l'abocament d'aigües fecals o abocaments tòxics per irresponsables. Fins i tot els pous artesans que estan abandonats haurien d'omplir-se de *balastro o terra, per evitar també que no s'utilitzin com a fosses sèptiques, ens han confirmat, que alguna granja ho ha utilitzat com a embornal per fer desaparèixer els animals, porcs i pollastres que han mort accidentalment o malalts, que han anat a parar a aquests pous, uns altres els han omplert simplement de diverses escombraries, sense tenir en compte la contaminació que puguin provocar amb aquestes actuacions en els aqüífers.

Com diu Pedro Rierol, en el seu llibre La gestió de l'aigua a Espanya i Califòrnia: “els aqüífers constitueixen un valuós patrimoni de regulació d'aigües que ens ve dau i pel qual no cal invertir ni un dur. Generalment són dipòsits d'alta qualitat, als quals la contaminació accedeix amb majors dificultats”.



No podem seguir impasius observant com l'aigua dels aqüífers s'està deteriorant més cada dia, per exemple, en aquests moments si ens connectem amb Medi Ambient en internet, en els mapes dels nitrats de l'aqüífer superficial d'Inca-Sa Pobla, els valors arrenquen des del Puig de Santa *Magadalena, amb uns valors de 380 *mgl. Quan el màxim autoritzat per la C.I. per a l'aigua potable és de 50 *mgl. Després culpen dels nitrats de Sa Pobla, als seus *payeses per utilitzar excés d'abonament en els cultius. És obvi que en el tema de l'aigua no regeix el sentit comú.



Per tant, si nosaltres, el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE, aconseguim disposar del poder públic que atorguen les Institucions Parlamentàries i Autonòmiques, no escatimaríem esforços per protegir aquest patrimoni del que ens parla el Sr. Rierol, que ens garanteix disposar d'aigua de bona qualitat a un mínim cost, no com les desaladores que ens han hipotecat el futur, pel seu elevat cost de manteniment i desorbitada despesa energètica.

Capítol 10. Polítiques Socials autonòmiques.



El Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE estudiarà el sistema, ja utilitzat per altres Comunitats Autònomes més avançades que les Illes Balears, pioneres, que permeti complementar les assistències i ajudes a les mestresses de casa que veuen com la seva qualitat de vida disminueix quan el marit es jubila, seguint el mateix sistema de complements quan els pressupostos nacionals són insuficients per dotar de contingut econòmic a aquestes propostes i que ja se segueix en altres Comunitats Autònomes espanyoles. Si fem polítiques contra la violència de gènere com és que ens oblidem de les polítiques d'igualtat. Fan falta partits mallorquins que desenvolupin les idees d'àmbit nacional, les que vénen de Madrid i que, sense el suport i el complement dels partits d'aquí deixen en un clar desemparament a les Illes Balears en aquests assumptes socials i econòmics quant al pressupost del que han d'acompanyar-se per fer-se realitat.





Les diferències substancials amb altres programes de partit vénen determinades no només per la ideologia, o per la metodologia emprada en el desenvolupament del present programa electoral, atesa l'estadística en clau poblacional per barris, sinó que el Projecte Liberal, *PLIB-*PLIE és un partit que aspira, per primera vegada, a cotes de govern, per tant, el sentit comú ha aconsellat adoptar un programa que ha compatibilitzat el seu marc teòric amb el desenvolupament de les mesures que, finalment, poden arribar fins i tot a concretar-se, de l'ordre de 50 que seguidament s'enumeren per facilitar així una millor interpretació conjunta del nostre projecte al servei de les Illes Balears:



1. Política d'habitatge en el Consell de Mallorca: prevaler la subvenció als joves i a les famílies nombroses, abans que la construcció de protecció oficial.

2. Que la llengua cooficial de les Illes Balears sigui el balear o mallorquí, juntament amb el castellà.

3. No al règim de monopoli turístic. Per a això sancionar exemplarment a les empreses que optin per aquest mitjà de competència deslleial.

4. Prohibir el tot inclòs a les zones on l'oferta complementària és fonamental.

5. Anàlisis climàtiques elaborades per una comissió d'experts independents, que siguin vinculants per a la Conselleria de Medi ambient, qui haurà de coordinar a la resta de sectors per impulsar polítiques sostenibles i que lluitin contra la degradació accelerada de les Illes Balears.

10. Dotació de protocols eficaços per a la sanitat i la seguretat laboral als hospitals.

11. Especial observació de les proves selectives dels agents de la policia local i redistribució dels

llocs en funció de l'experiència, edat, preparació física, formació, etc. La policia local ha de dependre directament del seu Alcalde, del Regidor i dels comandaments. L'Alcalde ha de proposar/sotmetre's a les disposicions plenàries sobre seguretat.

12. Protocols d'actuació conjunta entre les forces de seguretat i els equips sanitaris.

14. Creació de l'equip d'escortes per a la violència de gènere.

19. Recuperació del principi d'autoritat a les escoles.

21. Obertura de residències per a la tercera edat segons estadística poblacional i envelliment per zones.

22. Obertura dels Centres de dia d'assistència als nostres majors les 24 *hs. del dia.

25. Abolició del 80% de la publicitat institucional, dedicat l'estalvi a polítiques socials.

26. Especial exigència de compliment de requisits, qualificació i de formació per al personal que atén en les residències de la tercera edat.

27. Creació d'espais culturals a Palma, llocs de clima hospitalari, de plaça mediterrània.

32. Respecte i rehabilitació del patrimoni històric i cultural de les Illes Balears (escuts, esglésies, monuments, escultures)

33. Respecte pels elements tradicionals i de la cultura balear i Mediterrània en els festejos municipals.

34. Dotar a les Illes Balears d'un règim fiscal, compensatori, similar al que tenen les Illes Canàries.

35. Augmentar els coeficients d'edificació, fins a 5 plantes.

36. Inclusió del reconeixement del fet insular en l'Estatut de les Illes Balears, per l'encariment del cost de la vida que comporta.

37. Reducció progressiva de l'emissió de gasos, reconvertint a les noves tecnologies els serveis municipals que contaminen i estudiant l'impacte mediambiental de les actuacions municipals en urbanisme.

38. Dotar de caràcter mediterrani a les noves construccions. Un perfil per a les edificacions propi de les Illes Balears, com succeeix en aquells llocs on es vol conservar i respectar una manera de vida, una estètica uniforme i distingida.

39. Impedir, en la mesura de lo posible técnicament i preservant sa securetat, la contaminació lumínica de la “constel•lació Aena” a Palma, amb el consegüent estalvi energètic.

40. Incentivar la Seguretat Laboral i la protecció contra els riscos laborals als Hospitals.

42. Supervisió i comprovació de les Societats constituïdes en les Illes Balears i que no mostrin una activitat regular des de la seva constitució, produint-se la seva cancel•lació registral i liquidació, sense que pugui donar-se lloc al fet que existeixin societats buides o opaques, constituïdes amb objectes socials que després es perverteixen i acaben utilitzant-se para alguna cosa diferent pel que van ser constituïdes, generalment per al delicte econòmic i fiscal.

43. Vigilància en els pous i sondejos de les Illes Balears.

44. Prohibir la intercomunicació d'aqüífers amb aigües de diferent qualitat.

45. Acabar l'artèria que va des de S´*Estremera, Llubí, Sa Pobla, *Crestatx, *Pollensa, que preveia recarregar fins a cinc milions de metres cúbics en l'Aqüífer de *Crestatx, com a reserva per a les èpoques de sequera, amb l'aigua de *Sa *Marineta que, actualment, va cap a Palma, paralitzada a dia d'avui en les dependències de la Conselleria de Medi ambient. Aquesta artèria està a menys de tres quilòmetres de Sa Pobla. En cas que es dugui a terme aquesta fi d'obra quedaria resolt el problema de l'aigua a la seva comarca fins a *Pollensa.

46. Buscar els sondejos *salinizados i ocloure'ls amb formigó.

47. Control dels abocaments, residus i aigües fecals.

48. Completar la pensió de les mestresses de casa que perden el seu nivell de vida quan el marit es jubila.

49. Regeneració amb espècies autòctones i neteja de boscos, inclosa la *reforesta i lluita contra la procesionària, amb especial cura en parcs i jardins oberts al públic.

Gràcies a tots pel seu suport, aquestes mesures són només l'anunci d'un projecte liberal per a una Institució emblemàtica i històrica per a Mallorca com és el Consell Insular i que està a les seves mans que es faci realitat.