Punt 46. PLE AJUNTAMENT
PALMA DE MALLORCA, 26-9-2013.
OFICINA MUNICIPAL D'INTERMEDIACIÓ HIPOTECÀRIA.
No poder pagar sa
hipoteca per estar en atur va tenir, antes de ses vacacions d'estiu, com a
resposta municipal per intervenir en aquest greu problema generat per sa crisi
econòmica; un conveni de col·laboració, signat entre s'Ajuntament i es Col·legi
de Missers, qüestió aquesta que va donar peu de manera improvisada, tal com
s'ha pogut constatar, a sa creació de s'Oficina Municipal d'Intermediació
Hipotecària.
Aquesta bona voluntat Institucional s'ha quedat a
sa pràctica inicial en això. S'engegada d´allò que es va acordar no ha
funcionat.
I no ha funcionat senzillament perquè en una
època de forta crisi com sa que patim, els mecanismes habituals de defensa i
representació dels afectats han de revisar-se i ajustar-se amb realisme, en cas
contrari, com ha succeït, els protocols establerts no funcionen.
No podem tractar amb automatisme allò que
requereix d'un coneixement exacte i personal de la realitat de tots i cadascun
dels afectats. Xerram de persones i de famílies senceras que depenen d'aquestes
persones, no de nombres. Els instruments tradicionals d'atenció als ciutadans
no serveixen, es tornen maltrets quan no es coordinen i provoquen major
sensació de desprotecció si cap entre els palmesans.
Un exemple del que deïm, de per què no funciona
i ha quedat buida s'oficina d'intermediació hipotecària poc després
d'engegar-se, té a veure amb no haver-se tingut en compte els propis criteris
del Col·legi d'Advocats a l'hora d'admetre sa defensa d'ofici de qui acredita
no tenir mitjans econòmics suficients i el seu propi horari d'atenció al
públic.
Ni què podem dir d´es Col·legi de Missers que ja
té ses seves pròpies llistes d'espera per persones igualment afectades per sa
crisi i que sol·liciten es seu empar per molts i diversos motius judicials, a
més dels hipotecaris. Es Col.legi està literalment desbordat.
Malgrat sa saturació, un mal endèmic de sa
Justícia, es pensa especialment en el col·lectiu d'afectats pels llançaments
hipotecaris, s'aprova fins i tot en es Ple de l'Ajuntament el desig que no hi
hagi més desnonaments per aquest motiu; però a ningú se li va passar pes cap
que entre tant moltes persones seguien sent advertides de llançament, mentres
pesava en elles sa idea de quedar-se literalment al carrer i necessitaven
assessorament immediat, es col·legi de Missers estaria tancat per vacacions,
com és tradicional, al mes d'agost.
I pel que sembla ningú va caure tampoc que
moltes d'aquestes persones que no poden pagar sa hipoteca no ho fan perquè volen,
sinó perquè no poden i no poden per lo extraordinari de sa situació, perquè
possiblement en es barrer exercici fiscal van tenir ingressos en les seves
empreses o van tenir una nòmina, encara que fos mínima, però per circumstàncies
de sa crisi, i en es moment en el qual ens trobem, ja duïm sis anys transitant
en ella, en pocs mesos han passat de mig mantenir-se a enfonsar-se
completament. Doncs bé, es Col·legi de Missers valora els ingressos obtinguts
en es darrer exercici fiscal, motiu per qual una persona que tenia
estabilitzada s'economia d´es seu negoci en 2012 no pot sol·licitar els servicis
del Col·legi de Missers encara que estigui completament arruïnada en 2013.
Aixís, entre tant que una empresa ha d'acreditar
almanco dos anys de pèrdues per poder justificar que acomiada als seus
treballadors per motius econòmics de sa crisi, un treballador que ha estat
acomiadat per aquests mateixos motius no té forma d'acreditar que sa seva font
d'ingressos ha deixat de ser estable i que, en menys de dos mesos, ha passat de
mantenir a sa seva família amb quatre fills a no poder pagar sa hipoteca i
pràcticament a no poder donar-los de menjar.
Quan se romp una font d'ingressos estable se
romp automàticament també un sistema de vida familiar darrere, més o manco
directament depenent dels casos.
Ens fa mal comprovar que s'Administració és
lenta i va sempre per darrera de sa realitat social. Vet aquí un clar exemple
de com s'Administració es torna ineficaç davant els problemes greus que tenim els
palmesans, de com un Consistori sencer es va de vacacions confiat d'haver fet ses
coses ben fetes i a sa seva tornada es troba amb un punt en s'ordre del dia que
mai hauria d'haver existit.
La qual cosa ens porta a concloure, i sento molt
haver de dir-ho, que en els casos greus de desprotecció dels palmesans aquest Consitori
no passa de donar una mera imatge de solució als seus problemes, ha demostrat
en aquest assumpte esser una Institució que, massa vegades, ven nous buides.
Moltes gràcies.
Punto 46. PLENO
AYUNTAMIENTO PALMA DE MALLORCA, 26-9-2013.
OFICINA MUNICIPAL DE
INTERMEDIACIÓN HIPOTECARIA.
No poder pagar la hipoteca por
estar en paro tuvo, antes de las vacaciones de verano, como respuesta municipal
para intermediar en este grave problema generado por la crisis económica; un
convenio de colaboración, firmado entre el Ayuntamiento y el Colegio de
Abogados, que dio lugar de manera improvisada, tal y como se ha podido
constatar, a la creación de la Oficina Municipal de Intermediación Hipotecaria.
Esta buena voluntad Institucional
se ha quedado en eso, pues la práctica inicial, la puesta en marcha de lo
acordado no ha funcionado.
Y no ha funcionado sencillamente
porque en una época de fuerte crisis como la que padecemos los mecanismos habituales
de defensa y representación de los afectados deben revisarse y ajustarse con
realismo, de lo contrario, como ha sucedido, los protocolos establecidos no
funcionan.
No podemos tratar con automatismo
aquello que requiere de un conocimiento exacto y personal de la realidad de
todos y cada uno de los afectados. Hablamos de personas y de familias que
dependen de estas personas, no de números. Los instrumentos tradicionales de
atención a los ciudadanos no sirven, se vuelven torpes cuando no se coordinan y
provocan mayor sensación de desprotección si cabe entre los palmesanos.
Un ejemplo de lo que decimos, de
por qué no funciona y ha quedado hueca la oficina de intermediación hipotecaria
al poco de ponerse en marcha, tiene que ver con no haberse tenido en cuenta los
propios criterios del Colegio de Abogados a la hora de admitir la defensa de
oficio de quien acredita no tener medios económicos suficientes y su propio
horario de atención al público.
Ni qué decir tiene que el Colegio de Abogados
tiene sus propias listas de espera por personas igualmente afectadas por la
crisis y que solicitan su amparo por muchos y diversos motivos judiciales,
además de los hipotecarios. Está literalmente desbordado.
A pesar de la saturación, un mal
endémico de la Justicia, se piensa especialmente en el colectivo de afectados
por los lanzamientos hipotecarios, se aprueba incluso en el Pleno del
Ayuntamiento el deseo de que no haya más desahucios por este motivo; pero a
nadie se le ocurrió que mientras muchas personas seguían siendo apercibidas de
lanzamiento, mientras pesaba en ellas la idea de quedarse literalmente en la
calle y necesitaban asesoramiento inmediato, el colegio de Abogados estaría
cerrado por vacaciones, como es tradicional, en el mes de agosto.
Y al parecer a nadie se le
ocurrió tampoco que muchas de estas personas que no pueden pagar la hipoteca no
lo hacen porque quieran, sino porque no pueden y no pueden por lo
extraordinario de la situación, porque posiblemente en el último ejercicio
fiscal tuvieron ingresos en sus empresas o tuvieron una nómina, aunque fuera
exigua, pero por circunstancias de la
crisis, y a la altura en la que nos encontramos, ya llevamos seis años
transitando en ella, en pocos meses han pasado de medio mantenerse a hundirse
completamente. Pues bien, el Colegio de Abogados valora los ingresos obtenidos
en el último ejercicio fiscal, con lo que una persona que tenía estabilizada la
economía de su negocio en 2012 no puede solicitar los servicios del Colegio de
Abogados a pesar de estar completamente arruinada en 2013.
Así, mientras que una empresa
tiene que acreditar al menos dos años de pérdidas para poder justificar que
despide a sus trabajadores por motivos económicos de la crisis, un trabajador
que ha sido despedido por estos mismos motivos no tiene forma de acreditar que
su fuente de ingresos ha dejado de ser estable y que, en menos de dos meses, ha
pasado de mantener a su familia con cuatro hijos a no poder pagar la hipoteca y
prácticamente a no poder darles de comer.
Cuando se quiebra una fuente de
ingresos estable se quiebra automáticamente un sistema de vida familiar detrás,
más o menos directamente.
Nos duele comprobar que la
Administración es lenta y va siempre por detrás de la realidad social. Este es
un claro ejemplo de cómo la Administración se vuelve ineficaz ante los
problemas graves que azotan a los palmesanos, de cómo un Consistorio entero se
va de vacaciones confiado de haber hecho las cosas bien y a su vuelta se
encuentra con un punto en el orden del día que nunca debería haber existido.
Lo cual nos lleva a concluir, y
siento mucho tener que decirlo, que en los casos graves de desprotección de los
palmesanos este Consitorio no pasa de dar una mera imagen de solución a sus
problemas, ha demostrado en este asunto ser una Institución que, demasiado a
menudo, vende nueces vacías.
Muchas gracias.