Ajuda a sa reforestació de ses Illes amb arbres de sa Mediterrània

A tots els que vulguin ajudar: info@gobmallorca.com #LaTrapa.

http://www.change.org/es/peticiones/los-habitantes-y-turistas-de-la-isla-de-mallorca-la-reforestacion-de-la-isla?utm_campaign=autopublish&utm_medium=facebook&utm_source=share_petition

El PLIB-PLIE se suma a guardar un minuto de silencio por las víctimas del AVE en Santiago.

A las 12hs. el Pleno del Ayuntamiento de Palma ha suspendido momentáneamente su sesión para guardar un minuto de silencio en la Plaza de Cort por las víctimas de los pasajeros del AVE Madrid-Ferrol, a su paso por Santiago. Nuestras condolencias y profundo pesar por un hecho accidental que ha entristecido a todos los españoles.

Minuto de silencio en el Ayuntamiento de Palma por las víctimas del Ave en las inmediaciones de Santiago.
Cort, 25/07/2013. (c) Foto PLIE

La causa de los vertederos en 2013 es la crisis económica, la solución el punto verde gratuito.

PLENO ORDINARIO AYUNTAMIENTO PALMA, 25 DE JULIO DE 2013. UNIÓN DE ASOCIACIONES DE MALLORCA. VERTEDEROS ILEGALES.

EN 2010 decíamos que el origen de los vertederos ilegales tiene que ver con el aumento descontrolado de la construcción en Mallorca y la subida paralela de las tasas que tenían que pagar los constructores por tonelada de residuo que generaban, diez veces más cara que en cualquier otro lugar de España.

En 2013, la causa principal de que existan escombros es la crisis.

Pues bien, ahora con la crisis, en principio, hay menos obras y, en consecuencia, menos escombros que tirar a los vertederos ilegales, sin embargo ni los vertederos ilegales desaparecen ni el volumen de escombros que se vierten ilegalmente disminuyen, ¿nos preguntamos por qué?

Por una sencilla razón, porque a pesar de la crisis los precios de las tasas de los vertederos oficiales siguen siendo inasumibles y, en lugar de promover o incentivar facilitando las gestiones lo que consiguen es continuar con la disuasión, no es menos cierto que en tiempos de crisis los constructores ya no sólo ven la tasa como un estorbo económico que encarece su obra, sino que ni siquiera legalizan muchas de las obras que por poco que puedan ni las declaran.

Hay que tener en cuenta que un contenedor de escombros costaba unas 5.000 pesetas ( 30 euros ) hace 15 años, ahora piden 600 euros en depósito y dependiendo el peso de lo que tires así será la factura definitiva, entre 250 a 350 euros. De la reforma de un simple baño salen seis sacos de escombros, ¿ qué hacer con estos sacos? dispones de 600 euros para un contenedor, tiras un saco en cada cubo de basura, buscas algún contenedor de escombros de alguna obra cercana o lo tiras en una cuneta. Depende de la conciencia de cada uno sí, pero también de que el Ayuntamiento ponga remedio, busque una solución, a la Unión de Asociaciones de Mallorca proponemos la siguiente:

Poner un contenedor de escombros en cada punto verde, donde sea gratuito para el ciudadano tirar los cuatro o cinco sacos de escombro de su casa. Así se evita que cunetas y solares abandonados se llenen de escombros.

El coste que genera esta limpieza es muy alto y, en la práctica, los vertederos quedan sin limpiar, entre otras cosas porque el vertido de escombros es continuo, se limpia pero se siguen utilizando igual al día siguiente.

Es evidente que el control administrativo de esta situación pasa por querer afrontarla en primer lugar con los efectivos de limpieza disponibles, planificando con urgencia su acometida y, después, regularizando y adaptando a la realidad los precios de las tasas de los vertederos oficiales, facilitando el acceso a puntos concretos controlados e incrementando paralelamente las sanciones por el desescombro ilegal. Mientras no se haga nada, los vertederos seguirán incrementando el nivel de residuos y la imagen de Palma será cada vez peor, no sólo porque existan vertederos ilegales descontrolados sino porque sus Autoridades no le habrán puesto remedio.

Muchas gracias.

El Derecho a que las prestaciones de discapacitados fallecidos sean heredadas.

PLENO AYUNTAMIENTO DE PALMA 25/07/2013. Ayudas a discapacitados y retroactividad de las prestaciones para sus herederos.

Los discapacitados a quienes se les reconoce tal condición tienen, por Derecho, acceso a subvenciones o compensaciones económicas por la situación que padecen. Estas cantidades económicas deben ir destinadas a la adecuación de su entorno, al cuidado y la sanidad de estas personas.

Sucede que por falta de dinero público, las arcas están vacías y viven de lo que se recauda momento a momento, muchas veces las prestaciones no llegan en el momento oportuno, se retrasan tanto que mientras se esperan la persona discapacitada fallece y con el momento cierto de su fallecimiento se acaba este Derecho.

La cuestión es si deberían los herederos, los legítimos sucesores del fallecido discapacitado preservar este Derecho que le fuera reconocido al discapacitado en vida si bien no llegó a disfrutar de las prestaciones.

El asunto no es sencillo, las leyes siempre van por detrás de los hechos sociales, sobre todo cuando las leyes están hechas para atender solamente algunos casos, se filtran los asuntos, de tal manera que quienes resultan privilegiados con estas ayudas económicas pierden este Derecho cuando su vida acaba.

Quien más o quien menos ha tenido un caso de discapacidad o de enfermedad grave que atender en su domicilio, sabe de las secuelas que quedan a los cuidadores de estos discapacitados, de la gran disposición económica que han tenido que hacer los familiares para el cuidado de estos enfermos. Pues bien, todas estas pautas ya nos empiezan a marcar el camino a seguir.

Aquellos gastos que estén justificados se adelantaron en vida del discapacitado por parte de herederos para su atención, cuando se acredite el cuidado hasta el grado paliativo y se acrediten las consecuencias psicológicas y materiales de estos cuidados de la familia hacia el discapacitado, evidentemente, el Derecho que tuvo en vida la persona que necesitaba de estas prestaciones debe permanecer, debe considerarse como una obligación de las Instituciones públicas a quienes les corresponde evaluar estas necesidades que deberían haber estado cubiertas por prestaciones públicas y, de comprobarse, resarcir a los herederos con este Derecho que nació en vida del discapacitado pero que generó obligaciones del Estado que ahora deben ser satisfechas con quien tiene capacidad para exigirlas.

Esta lógica jurídica, aplicada a los casos concretos dignifica el sentido de lo público, ejemplariza y lo que es más importante, sirve a la cobertura de los más débiles, niños, discapacitados y ancianos. En definitiva, una sociedad que tenga en cuenta estos aspectos es una sociedad más libre.

Las obligaciones sucesorias de estas prestaciones deben entenderse como un activo a favor del heredero legítimo que percibirá lo que tuvo que adelantar por el retraso injusto, por la falta de prioridades y por la excesiva burocracia ineficaz. Cuando aplicamos el sentido común ganamos todos.

Muchas gracias.

Propuestas ciudadanas para la mejora de la Playa de Palma en materia de Seguridad.

PLENO ORDINARIO AYUNTAMIENTO PALMA, 25 DE JULIO DE 2013. UNIÓN DE ASOCIACIONES DE MALLORCA. PLAYA DE PALMA.

 Honorable Sr. Alcalde, Sras. y Sres. Concejales:

La unión de asociaciones de Mallorca, sobre este punto expone lo siguiente:

Al inicio de la temporada turística y tal como ya viene sucediendo desde hace siete años, los policías turísticos ponen de manifiesto las Carencias de Seguridad en Playa de Palma. Este colectivo viene manifestando desde las plataformas policiales el grado de inseguridad en la que se encuentra Playa de Palma temporada tras temporada turística.

Lejos de solucionar este problema, los distintos gobiernos municipales han ido reduciendo las plantillas hasta el punto de que la inestabilidad laboral, la incertidumbre en la contratación y la falta de medios hacen imposible la tarea para la que fueron designados en su día y que consiguió grandes éxitos entre los turistas desde que comenzaran a prestar sus servicios.

Esta situación precisa de medidas inmediatas que pusieran fin a esta inestabilidad laboral desde el Consistorio. La crisis ha agravado su precaria situación convirtiéndola en insostenible. Una vez más la ciudadanía tiene que verse privada de un servicio de proximidad importantísimo para la seguridad y la buena imagen de Playa de Palma ante los turistas que nos visitan, lo que redunda directamente en la calidad de su estancia y en que un factor que no debería discutirse, la seguridad turística, esté en serio riesgo.

a) ¿Por qué existe tardanza en incorporar a los policías de refuerzo esta temporada?
b) ¿Por qué se ha permitido la reducción de puestos de trabajo y el número de meses de contrato cuando se había prometido que los contratos serían de nueve meses?
Por qué se actúa de esta manera cuando se ha explicado por parte del Ayuntamiento que el presupuesto dedicado a Seguridad sería el mismo que el año pasado y la intención del Govern también era la de mantenerlo.

c) Son conscientes de que al contratar a los policía con tres meses menos de lo prometido volverán al paro sin derechos a la prestación por desempleo. Lo cual produce desazón y falta de moral entre el colectivo.

Playa de Palma necesida de una acción administrativa y penal coordinada, l a acción administrativa a través de ordenanzas municipales con la cobertura legal adecuada y la creación de un turno de oficio penal durante las 24hs. del día acabarían de forma contundente e inmediata con la inseguridad jurídica que padece esta zona turística. Una solución que podría extenderse a otras zonas turísticas de las Islas Baleares que tienen el mismo problema, la delincuencia organizada –tipo ángeles del infierno- que comete delitos de pequeña escala y que ha degradado como nunca la imagen turística de seguridad y calma que las Islas Baleares siempre han ofrecido, las portadas del Diario alemán Bild no tienen desperdicio.

Muchas gracias.

Consell Insular de Mallorca, reconeixement extrajudicial de crèdits d´electricitat ENDESA.

35. Proposta d’acord de resolució per a l’aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits d´electricitat ENDESA. CONSELL INSULAR DE MALLORCA. 11/7/2013.

S'Administració Pública es pot permetre certs privilegis que els ciutadans, ara mateix, no tenim.

Aixís, si un ciutadà no pot pagar es llum de ca seva simplement l´ hi tallen i ha de pagar el deute. I si vol poder tornar a utilitzar s'electricitat, a més, ha de tornar a pagar s'escomesa.

Si es Consell Insular de Mallorca no paga, no passa res, tranquils! ja ho resoldrà: ja fará un plà de pagaments i se li embarga a compte de sa seva participació en els impostos de s'Estat o, simplement, sense que ningú li talli es llum, s'espera fins a trobar una solució de pagament.

Aquesta solució, com ja és un costum insostenible -i que se va criticar d' altres des de l'any 2000- és la que s'està aplicant ara de manera desmesurada i se nom reconèixement extraordinari de crèdits.

Recordin Consellers com criticaven a sa presidenta d´es Consell Insular senyora Mª Antonia Munar quan s'aprovaven per aquest sistema xifres que ara serien irrisories.

Mirin cap a sa Comunitat Autònoma d'Andalusia on aquestes pràctiques dolentes dels sistemes de finançament públic ara estan baix s'observació dels Tribunals de Justíci determinant sa responsabilitat d'els qui els han ideat sí, però també d'els qui consenteixen mirant cap a un altre costat.

Es reconèixement extraordinari té sa seva base en no perjudicar a tercers, en què es pagui el que s'ha de pagar perquè ningú ha de sofrir ses conseqüències d'un pressupost desequilibrat, insostenible. És veritat que quan un proveïdor d´es Consell Insular no cobra es perjudica a tota una cadena de pagaments que depenen de sa Institució, però quan aquest proveïdor és ENDESA sa cosa canvia, i molt, perquè ENDESA gràcies al tipus de polítiques que Vostès implementen també és part de s'Estat, s'Estat la recolza com si d'aquest tipus d'empreses depengués sa seva fortalesa, conferint-les amb això un caràcter semipúblic que no haurien de tenir, es fa política econòmica de favoritismes oligopolistes impedint que entrin altres societats privades a un concurs públic que resulti esser més barat per a sa Institució.

Si ENDESA no cobra de sa Institució no es perjudica una cadena de pagaments que depenen del proveïdor ordinari, no. Si ENDESA no cobra perque es servici de electricitat és basic posam en evidenci un mal funcionament que ens ha portat fins al punt en el qual esteïm avui, aprovant despeses necessàries en electricitat per sa via extrajudicial del reconeixement dels crèdits.

És simplement vergonyós per a la ciutadania que una Institució com el Consell de Mallorca hagi de recórrer constantment a aquesta dolenta solució comptable per poder pagar s´electricitat que consumeixen ses seves dependències.

S'exemple de dolenta Administració que se li trasllada a sa ciutadania, sa dolenta imatge política d'una Institució principal i històrica per ses Illes Balears quan es fan ses coses d'aquesta manera és evident.

Si algú té una millor solució em llevaré es capell s´e'ns va dir per part de sa Conselleria d'Hisenda i sí, existeix, hi ha una millor solució, canviar als polítics que llastrats pels exercicis econòmics anteriors deficitaris són incapaços de legislar, d'idear un pla de pagaments que eviti el reconeixement extrajudicial dels crèdits.

Bromes apart, sa solució, senyores i senyors Consellers passa per canviar es sistema de recaptació, per no fer dependre dels futurs pagaments de l'Estat o dels retards del Govern Balear o de les Lleis del Senyor Montoro aprovades pel Partit Popular per afavorir el refinançament dels bancs aquelles despeses pròpies que són necessaries pagarse´n ara de manera ineludible per mantenir en funcionament sa Institució, de tal forma que es preservi sempre sa independència democràtica i Institucional del Consell Insular de la resta, retornant-li així s'orgull i sa satisfacció a tots els Balears de que sa seva Institució històricament consolidada està i estarà garantida sempre que els ciutadans directament puguin mantenir-la i que no depengui dels propis governs d'un color polític o un altre que acabaran per ofegar es funcionament d'una Institució que sempre ha tingut per sí mateixa un caràcter històric i especialísim, privatiu, amb exclusivitat, podríem dir, de ses Illes Balears. 

Tal vegada així, es Consell Insular de Mallorca, en puesto de retornar un superàvit tècnic que solament serveix per es refinançament del deute amb els bancs es plantegi que és més important afavorir amb aquestos dobblers ses polítiques d'ocupació dels mallorquins que amb els seus impostos mantindrien directament ses bases d'una Institució pròpia que avui està desfeta i que necessita esser reformada.

Moltes gràcies.

Un mal hábito del Consell Insular de Mallorca que no se sostiene: el reconocimiento extrajudicial de créditos.

En el Pleno del Consell Insular de Mallorca del próximo jueves, día 11 de julio de 2013, se tratará el punto 35 del orden del día por participación ciudadana. La factura de la electricidad del Consell con Endesa Energía asciende a 104.163,84€ que se votará sean pagados, una vez más, por el procedimiento de reconocimiento extrajudicial de créditos. Ya no se trata de una gestión mejor o peor, sino de que los gastos necesarios ya no pueden ser previstos como sería lo normal en el presupuesto anual, sino que tienen que ser cubiertos de esta manera irregular, además de que existen dudas sobre la falta de concurso público para la adjudicación de la electricidad a esta empresa. El mes pasado se aprobaron créditos extrajudiciales por impagos acumulados de casi 4 millones de Euros, a los que se sumarán ahora esta factura.

Quines Illes volem?

Elisa Crespí, PLIB-PLIE

Bon vespre a tots, en primer lloc donar-vos ses gràcies per haver vengut a “apoiar-nos” i voler conèixer aquest Projecte en el que el sentit comú és la base per aixecar sa nostra Illa.

Realment esteim contents amb es que s’està fent amb Ses Illes i amb es nostres doblers que tan ens costa guanyar?

Breument, vos xerraré de tres punts de vital importancia en el que els Lliberals incidim en implantar-los d’inmediat al Consell, com son: la gestió de les Obres i activitats,  l’eficiencia energètica i les administracions dins el Consell.

Ja no ens feim creus quan una obra pública dura una eternitat i acaba constant dues, tres i fins i tot quatre vegades més del preu pressupostat. S’ens fa normal. Al llarg d’aquests darrers anys ho hem anat vegent. Però senyors això no  pot ser!no és normal!Per a què tant de doblers?Ha valgut la pena?

Hem d’aturar aquesta normalitat imposada i que ens ha duit a n’aquesta situació de desengany, desespero i sobretot d’apuro econòmic.

La administració pública funciona ben igual que l’administració familiar que feim dia a dia a ca nostra. És cert que a una altra escala, però la base és la mateixa.

Quan volem comprar-nos un cotxe, fer una reforma o comprar una casa, el primer que feim és valorar els doblers que disposam, o podem disposar, i en el cas de  fer un prèstec, si podrem fer-hi front i com. I en funció del que tenim, ens decidim per un model o un altre de cotxe, per un tipus o un altre de reforma…

Això s’en diu planificació i gestió.

En tota obra pública, o al menys així tendría que ser sempre, hi ha una partida pressupostaria, un projecte i un equip de professionals que duen a terme s’execució de s’Obra, és a dir que abans de començar s’obra es sap el que costarà i com ho pagarà. És cert que s’ha de preveure un marge d’error pes inconvenients e imprevists que puguin sorgir durant l’execució però sempre en concordancia amb el que hi ha ja previst en el projecte. Com pot ser que el marge d’error s’hagi fet tan gran que superi en casos,el doble del pressupost inicial? On han anat a parar realment aquests doblers? No s’hagués pogut acotar l’embargadura del Projecte al que estaba previst i destinar els doblers que hem pagat de més a serveis o inclús a baixar els impostos o no retallar les pensions d’es nostres padrins en lloc d’enterrar-los baix el ciment?

Durant els darrers anys, tenim varis exemples on hem anat enterrat els nostres doblers i lo més greu, ens hem endeudat més i més. I al final per a què, per tenir un edifici i unes instal.lacions deficients, que no es poden homologar, que responen a un manteniment que no s’havia previst i que no responen realment a les nostres necessitats i peticions? Val la pena? Té sentit  tenir obres faraòniques si desprès no són eficients, viables i funcionals?

Els lliberals pensam que s’ha de planificar, pensar, projectar abans de fer res. I lo més important, aconseguir el màxim amb el mínim i aplicar el mètode d’economia familiar.

Cada un de noltros, amb més o manco dificultat ens gestionam per anar pagant cada mes els nostros gastos. 

I ho feim. A vegades ens sorprenem de com ho hem fet però ho feim. Intentam reduir els gastos aconseguint el màxim de benestar i rendiment.  Per què l’adminitració Pública no ho fa? No veu es doblers com si fossin seus? Es tracta de veure el que tens, fins on pots arribar i amb el que es té, aconseguir el màxim de rendiment. Ho feim cada un de noltros cada dia, perquè no ho fan ses institucions?

Un altra qüestió, es la falta de millora i adeqüació de les instala.lacions existents, ja siguin edificis, carreteres o locals. Tenim el punt de mira a noves construccions, quan deixam perdre el que tenim fet.

Desde el Consell, també hem de continuar millorant les carreteres i sobre tot, agilitzar les tramitacions i gestions necessaries per que empresaris puguin obrir nous negocis de manera més ràpida, aconseguint nous puestos de feina, reactivant-se així sa feina.

Perquè no prestam atenció a ses carreteres que están fetes i les rehabilitam enlloc de pensar en fer-nes de noves o de fer-les quasi de ben nou? Si vos heu donat compte ens trobam amb agravis comparatius i el que es més important amb falta de seguretat, quan veim que  l’autovia de Palma-Manacor disposa de barreres de formigó mentre deixam que trams de l’autopista de Palma a Andratx no tinguin barreres de separació entre els vials de distint sentit, per no adentrar-nos amb els trams que necessiten asfaltar de nou per evitar accidents.

Un altra de les coses, que hem de continuar millorant és la supressió de barreres arquitectòniques. Hi ha que ajudar i facilitar als empresaris a adaptar els seus locals. En l’actualitat ens trobam en centenars de locals que no responen a les necessitats de les persones amb discapacitat i es trobem sense poder-se emplear o no adequant-se a la normativa. S’han de donar sortida a n’aquests locals, failitant sa seva adaptació i així que pugui ser objecte de compra, venda i lloguer, reactivant-se així  s’economia.

A día d’avui, tenir un local de més de 15 anys resulta una condemna en lloc de ser una possiblitat de negoci ja sigui pel propietari como pel llogater.

No esteim per construir més sino per millorar el que tenim. Fins ara nomès ens trobam amb negatives i deixant d’habitar edificis, locals, naus, que formen part de la nostra Illa.

Un altre punt clau és la política energética a sa nostra Illa.

S’estalvi energètic no nomès implica estalvi econòmic sino també una millora del nostre Medi Ambient.

Hi ha que potenciar les fonts d’energia renovable i facilitar la seva instal.lació i compra. No podem exigir a les empreses privades i a particulars allò que l’Administració no fa.

El Consell, ha de donar exemple en tots els sentits i s’ha de transformar en  un mirall on ens poguem mirar tots el mallorquins i sentir-nos identificats.

Ens trobam que s’estan donant unes despeses molts grans als edificis públics. No hi ha ningú que vengui darrera a tancar la llum i això ens du a un endeudament, tan econòmic com medi ambiental.

Els lliberals tenim com a objectiu l’estudi i planificació de ses instala.lacions  dels edificis públics i de ses carreteres existentes. A més de la viabilitat dels futurs projectes.

Hem de verificar consums i disminuir s’excesiu cost que ens està endeudant de cada dia més. Reduïnt 1/3 part del cost que es genera mensualment, podriem disposar de doblers per invertir-los en serveis i fins i tot destinar-los en recerca e innovació, que tanta falta fa a Mallorca.

Sobre les noves edificacions, hem d’exigir com a requisit: funcionalitat, sostenibilitat i eficiencia energética e integració.

No pot ser que facem un edifici tot de vidre, sense mirar la seva viabilitat energética. Visualment i arquitectònicament pot resultar un déu però hi haurà que estudiar la seva eficiencia, perque al final el que ens interessarà tant si un viu a dins, com si fa feina, o hi practica un esport és no passar ni fred ni calor.

També el tema de la funcionalitat és ben important. Quan d’edificis coneixeu que estaven prevists per una funció i uns usuaris  en concret i al final o s’han quedat deshabitats, buits o s’han destinats per una altra cosa i per unes altres persones?

S’altra dia em vaig donar compte que el Centre Joan Crespí que estaba destinat a ser un centre per a discapacitats ara son unes oficines. Això té sentit?

Per acabar, es un fet que avui en dia tenim moltes institucions i administracions duplicades.

Una de ses mesures més importants a prendre és sa restructuració de ses administracions. I la reducció de tota aquella administració que no tengui una funció exclusiva i estigui duplicada.

No es tracta d’arribar i començar a retallar, destituir, llevar, o com ho volguem dir, sense haver vist exactament el funcionament i gestió de cada Administració. Es tracta, més bé d’estudiar ses funcions de cada una, reorganitzar-les i acotar el camp d’acció per evitar duplicitats i definir bé les competències definitives. Amb aixó aconseguirem una restructuració i una redistribució eficient dels recursos humans i dels econòmics.

Per concluir, dir-vos que es Projecte Lliberal dintre del Consell de Mallorca no té cap altra finalitat que aplicar el sentit comú per aconseguir es màxim amb es mínim i aconseguir sa tan esperada recuperació. Es canvi si és possible i el Projecte Lliberal ho pot fer.

Moltes gràcies a tots.