Fracàs de s´OFICINA MUNICIPAL D'INTERMEDIACIÓ HIPOTECÀRIA.

Punt 46. PLE AJUNTAMENT PALMA DE MALLORCA, 26-9-2013.

OFICINA MUNICIPAL D'INTERMEDIACIÓ HIPOTECÀRIA.

No poder pagar sa hipoteca per estar en atur va tenir, antes de ses vacacions d'estiu, com a resposta municipal per intervenir en aquest greu problema generat per sa crisi econòmica; un conveni de col·laboració, signat entre s'Ajuntament i es Col·legi de Missers, qüestió aquesta que va donar peu de manera improvisada, tal com s'ha pogut constatar, a sa creació de s'Oficina Municipal d'Intermediació Hipotecària.

Aquesta bona voluntat Institucional s'ha quedat a sa pràctica inicial en això. S'engegada d´allò que es va acordar no ha funcionat.

I no ha funcionat senzillament perquè en una època de forta crisi com sa que patim, els mecanismes habituals de defensa i representació dels afectats han de revisar-se i ajustar-se amb realisme, en cas contrari, com ha succeït, els protocols establerts no funcionen. 

No podem tractar amb automatisme allò que requereix d'un coneixement exacte i personal de la realitat de tots i cadascun dels afectats. Xerram de persones i de famílies senceras que depenen d'aquestes persones, no de nombres. Els instruments tradicionals d'atenció als ciutadans no serveixen, es tornen maltrets quan no es coordinen i provoquen major sensació de desprotecció si cap entre els palmesans.

Un exemple del que deïm, de per què no funciona i ha quedat buida s'oficina d'intermediació hipotecària poc després d'engegar-se, té a veure amb no haver-se tingut en compte els propis criteris del Col·legi d'Advocats a l'hora d'admetre sa defensa d'ofici de qui acredita no tenir mitjans econòmics suficients i el seu propi horari d'atenció al públic.

Ni què podem dir d´es Col·legi de Missers que ja té ses seves pròpies llistes d'espera per persones igualment afectades per sa crisi i que sol·liciten es seu empar per molts i diversos motius judicials, a més dels hipotecaris. Es Col.legi està literalment desbordat.

Malgrat sa saturació, un mal endèmic de sa Justícia, es pensa especialment en el col·lectiu d'afectats pels llançaments hipotecaris, s'aprova fins i tot en es Ple de l'Ajuntament el desig que no hi hagi més desnonaments per aquest motiu; però a ningú se li va passar pes cap que entre tant moltes persones seguien sent advertides de llançament, mentres pesava en elles sa idea de quedar-se literalment al carrer i necessitaven assessorament immediat, es col·legi de Missers estaria tancat per vacacions, com és tradicional, al mes d'agost.

I pel que sembla ningú va caure tampoc que moltes d'aquestes persones que no poden pagar sa hipoteca no ho fan perquè volen, sinó perquè no poden i no poden per lo extraordinari de sa situació, perquè possiblement en es barrer exercici fiscal van tenir ingressos en les seves empreses o van tenir una nòmina, encara que fos mínima, però per circumstàncies de sa crisi, i en es moment en el qual ens trobem, ja duïm sis anys transitant en ella, en pocs mesos han passat de mig mantenir-se a enfonsar-se completament. Doncs bé, es Col·legi de Missers valora els ingressos obtinguts en es darrer exercici fiscal, motiu per qual una persona que tenia estabilitzada s'economia d´es seu negoci en 2012 no pot sol·licitar els servicis del Col·legi de Missers encara que estigui completament arruïnada en 2013.

Aixís, entre tant que una empresa ha d'acreditar almanco dos anys de pèrdues per poder justificar que acomiada als seus treballadors per motius econòmics de sa crisi, un treballador que ha estat acomiadat per aquests mateixos motius no té forma d'acreditar que sa seva font d'ingressos ha deixat de ser estable i que, en menys de dos mesos, ha passat de mantenir a sa seva família amb quatre fills a no poder pagar sa hipoteca i pràcticament a no poder donar-los de menjar.

Quan se romp una font d'ingressos estable se romp automàticament també un sistema de vida familiar darrere, més o manco directament depenent dels casos.

Ens fa mal comprovar que s'Administració és lenta i va sempre per darrera de sa realitat social. Vet aquí un clar exemple de com s'Administració es torna ineficaç davant els problemes greus que tenim els palmesans, de com un Consistori sencer es va de vacacions confiat d'haver fet ses coses ben fetes i a sa seva tornada es troba amb un punt en s'ordre del dia que mai hauria d'haver existit.

La qual cosa ens porta a concloure, i sento molt haver de dir-ho, que en els casos greus de desprotecció dels palmesans aquest Consitori no passa de donar una mera imatge de solució als seus problemes, ha demostrat en aquest assumpte esser una Institució que, massa vegades, ven nous buides.

Moltes gràcies.


 Punto 46. PLENO AYUNTAMIENTO PALMA DE MALLORCA, 26-9-2013.

OFICINA MUNICIPAL DE INTERMEDIACIÓN HIPOTECARIA.

No poder pagar la hipoteca por estar en paro tuvo, antes de las vacaciones de verano, como respuesta municipal para intermediar en este grave problema generado por la crisis económica; un convenio de colaboración, firmado entre el Ayuntamiento y el Colegio de Abogados, que dio lugar de manera improvisada, tal y como se ha podido constatar, a la creación de la Oficina Municipal de Intermediación Hipotecaria.

Esta buena voluntad Institucional se ha quedado en eso, pues la práctica inicial, la puesta en marcha de lo acordado no ha funcionado.

Y no ha funcionado sencillamente porque en una época de fuerte crisis como la que padecemos los mecanismos habituales de defensa y representación de los afectados deben revisarse y ajustarse con realismo, de lo contrario, como ha sucedido, los protocolos establecidos no funcionan.

No podemos tratar con automatismo aquello que requiere de un conocimiento exacto y personal de la realidad de todos y cada uno de los afectados. Hablamos de personas y de familias que dependen de estas personas, no de números. Los instrumentos tradicionales de atención a los ciudadanos no sirven, se vuelven torpes cuando no se coordinan y provocan mayor sensación de desprotección si cabe entre los palmesanos.

Un ejemplo de lo que decimos, de por qué no funciona y ha quedado hueca la oficina de intermediación hipotecaria al poco de ponerse en marcha, tiene que ver con no haberse tenido en cuenta los propios criterios del Colegio de Abogados a la hora de admitir la defensa de oficio de quien acredita no tener medios económicos suficientes y su propio horario de atención al público.

 Ni qué decir tiene que el Colegio de Abogados tiene sus propias listas de espera por personas igualmente afectadas por la crisis y que solicitan su amparo por muchos y diversos motivos judiciales, además de los hipotecarios. Está literalmente desbordado.

A pesar de la saturación, un mal endémico de la Justicia, se piensa especialmente en el colectivo de afectados por los lanzamientos hipotecarios, se aprueba incluso en el Pleno del Ayuntamiento el deseo de que no haya más desahucios por este motivo; pero a nadie se le ocurrió que mientras muchas personas seguían siendo apercibidas de lanzamiento, mientras pesaba en ellas la idea de quedarse literalmente en la calle y necesitaban asesoramiento inmediato, el colegio de Abogados estaría cerrado por vacaciones, como es tradicional, en el mes de agosto.

Y al parecer a nadie se le ocurrió tampoco que muchas de estas personas que no pueden pagar la hipoteca no lo hacen porque quieran, sino porque no pueden y no pueden por lo extraordinario de la situación, porque posiblemente en el último ejercicio fiscal tuvieron ingresos en sus empresas o tuvieron una nómina, aunque fuera exigua,  pero por circunstancias de la crisis, y a la altura en la que nos encontramos, ya llevamos seis años transitando en ella, en pocos meses han pasado de medio mantenerse a hundirse completamente. Pues bien, el Colegio de Abogados valora los ingresos obtenidos en el último ejercicio fiscal, con lo que una persona que tenía estabilizada la economía de su negocio en 2012 no puede solicitar los servicios del Colegio de Abogados a pesar de estar completamente arruinada en 2013.

Así, mientras que una empresa tiene que acreditar al menos dos años de pérdidas para poder justificar que despide a sus trabajadores por motivos económicos de la crisis, un trabajador que ha sido despedido por estos mismos motivos no tiene forma de acreditar que su fuente de ingresos ha dejado de ser estable y que, en menos de dos meses, ha pasado de mantener a su familia con cuatro hijos a no poder pagar la hipoteca y prácticamente a no poder darles de comer.

Cuando se quiebra una fuente de ingresos estable se quiebra automáticamente un sistema de vida familiar detrás, más o menos directamente.

Nos duele comprobar que la Administración es lenta y va siempre por detrás de la realidad social. Este es un claro ejemplo de cómo la Administración se vuelve ineficaz ante los problemas graves que azotan a los palmesanos, de cómo un Consistorio entero se va de vacaciones confiado de haber hecho las cosas bien y a su vuelta se encuentra con un punto en el orden del día que nunca debería haber existido.

Lo cual nos lleva a concluir, y siento mucho tener que decirlo, que en los casos graves de desprotección de los palmesanos este Consitorio no pasa de dar una mera imagen de solución a sus problemas, ha demostrado en este asunto ser una Institución que, demasiado a menudo, vende nueces vacías.

Muchas gracias.