Sa pobresa a Palma.

Pleno del Ayuntamiento de Palma, de 31 de octubre de 2013. 10 hs. Punto 41.- del Orden del día sobre pobreza. Unión de Asociaciones de Mallorca.

Honorable Sr. Alcalde,

Sras. Y Sres. Regidors

  

Els polítics ténen una difícil explicació del seu raonament en aquest punt. Perque si per una banda ens preocupa sa pobresa és perque per altra existeix. Es a dir, que els polítics diguin que miren per es pobres deixa molt que desitjar, són arguments maniqueístes perque lo que han de mirar es perque no hi hagi pobresa.

Els pobres són pobres perque no disposen ja de més recursos, molts palmesans ja no ténen accés a prestacions o subsidis, per tant ja no xerram de pobresa, sino de miseri després de cinc anys de crisi.

Aquest escenari de depresió és més evident a Palma que als pobles, a on ses xarxes familiars i s´economia doméstica encara funcionan en molts de casos; però clar, aixó no vol dir que els pobles tenguin una millor situació que Palma, sino que allà els pobres són pobres i a Palma els pobres ho són de solemnitat.

Els umbrals de pobres están determinats per sa Unió Europea i lo que mos senyalen és que el pobres continuarán incrementantse en nombre i en pobresa extrema.

Que li demanin a Creu Rotja, Cáritas diocesana, Band d´aliments i Comedors socials i sa triplicació d´actividad administratives de Delegació de Govern per donar abast en els nous casos de pobresa al nostre municipi.

Però hem evaluat es per qué de sa pobresa? Estava Palma ben conduïda fa cinc anys o ses decisions polítiques d´aquell moment són ses que mos han duit en es moment que esteïm ara, Sa pobresa té una causalitat, si miram ses polítiques urbanístiques – un Palau de Congresos de coste milionari, sa creació de grans infraestructures que en realitat no serveixen per sa creació de riquessa ja podem començar a veure a on han estat ses decisions dolentes.

Una ciutat sense petit i mitjá comerç, sense autònoms afavoreix sa pobresa. Sa Universitat la tenim defora de Palma, sa inversió en comunicacións i transport ha estat inmensa per no tenir es rendiment que s´esperava, molts de comerços tanquen prest perque no hi tenim seguretat ciutadana a Palma, tanquen massa prest per s´horabaixa i no ténen capacitat per contractar a més personal, no hi ha vida comercial a Palma perque s´ha vist afectat es consum. I es consum que tenim fa indicació, per es tipus de productes que se venen ara que també som pobres, que ja no tenim sa capacitad adquisitiva d´antes i que ses familis están obligades més a subsistir i mal viure que a tenir un futur per devant.

Sino ens preocupam des nostres conciutadans, dels palmesans que no ténen cap recurs per viure, de qué esteïm xerrant, no vindrá ningú a mirar per ells. Sa responsabilitat és de s´Ajuntament perque és sa Institució més propera a sa Ciutadania i ja ens esteïm acostumant a escoltar els pobres de solemnitat que diuen que quan demanan ajuda al seu Ajuntament sa contestació és que ho senten molt però que no poden fer res.

Sa precarietat laboral s´ha generalitzat, ses estructures familiars se rompen, sa clase media desapareix i tenir una feina no és sinónim d´arribar a fi de més, tenir feina no vol dir no estar en situació de pobresa. Molts de palmesanos han passat d´una situació estable a sa completa i absoluta pobresa d´un any a s´altre, vol dir que no hi hagut cap previsió.

Ja que exigir previsió a S´Administració és com demanar que no plogui molt en poc temps lo que hem de fer es generar un sistema de resposta social, coordinar es moviment que reaccioni quant antes contra aquesta situació. Veure es cas concret i demanar ajuda institucional, no pujar impostos i continuar generant ajudes perque aquelles familis que malament soporten sa crisi no incrementin es nombre de pobres de solemnitat que ja tenim.

Pot esser hem de revisar es criteris de pobresa de Sa Unió Europea, ens sorprendia sa cantitat de gent que segurament és pobre però que calla aquesta situació, que viu en silenci sa seva desgràcia. Els mallorquins som un poble sofridor.

Aquesta informació no es gens compatible amb ses declaracions que escoltam dels responsables polítics que diuen amb una actitud d´insensibilitat que ses mesure económiques espanyoles per surtir de sa crisi són modèliques a Europa, i que a Espanya entra una doblerada, segurament una bona part d´aquesta doblerada hi entra per Palma a través des turisme podríem dir; però aixó ens serveix de poc perque és precisament aquí a on hem de dir que Balears depèn de sa subvenció estatal de sa pobresa que té perque es Govern Balear ha renunciat directament a invertir en polítiques de creació de puestos de feina,

Sa pobresa té una causalitat i vostés, els mateixos polítics que ara diuen que se preocupen des nivell de pobresa han estat es que l´han generada amb decisions que han afavorit en es bancs quan es bancs no miren per es poble, ningú mira per es palmesans i no volíem deixar perdre sa oportunitat de dir que en temes de pobresa dona vergonya cavallers, vergonya sa situació que hem arribat a tenir per sa incompetencia i sa corrupció d´un sistema que s´ha de regenerar i que ha d´aprendre que un municipi com es de Palma no ha de viure domés d´ingresos provinents de sa construcció, sino de promoure que hi hagi comerç, servicis i feina de calidat.

Sa pobresa com veurem avui ens du a retalls a s´educació i sa falta d´educació de qualitat du a més pobresa.

Sa societat palmesana está malalta, sa solució de sa pobresa no depén des Municipi, sino de ses polítiques estatals; però si entenem que ha arribat s´hora des municipi per intervenir, per paliar aquestos efectes negatius, segurament quan surtiguem de sa crisi podrem dir que es nostro Ajuntament ha respost amb coordinació quan feia falta, que sa seva existencia Institucional está més que justificada i que no va deixar de fer tot lo que podia quan ho havia de fer.

Ja no xerram d´una responsabilitat de fer ses coses com a polítics, sino com a persones humanes.

Moltes gràcies.

Fdº. Francisco Fernández, vocal UAAM.Texto inicial Texto secundario