30/8/09

El blog balearista de Toni Cantarellas nos dedica un espacio en su apartado "Veus d´altres partits". Es nostro agraïment Toni.


Carta de Presentació des Projecte Lliberal Balear en bon mallorquí.
http://miszelani.wordpress.com/2009/08/29/projecte-lliberal-balear-carta-de-presentacio/

Com a presentació vos direm que el 3 de desembre de 2007 vàrem instituir oficialment i per a tota España un partit lliberal que se mostra sense cap subterfugi d´ identitat. Aquest partit anomenat “Projecte Lliberal Espanyol”, consta d’ un nucli fundador lliure per actuar a la fi de s’expansió de una ample ideologia lliberal i que ha estat oficialment registrat a Madrid amb sa vocació de dur es lliberalisme al conjunt de tots es territoris espanyols.

Es Projecte Lliberal s´adapta autonòmicament mitjançant s´afegitó de s’antopònim propi des lloc allà a on s´implanti. Per aquest motiu, a sa nostra estimada Comunitat Autònoma de ses Illes Balears reb el nom de “PROJECTE LLIBERAL BALEAR”, P.LI.B.-P.LI.E., sa primera reunió constitutiva del P.LI.B. a ses Illes Balears va esser el 24 d´Agost de 2007.
Actualment ses raons objectives per instaurar un partit lliberal oficial a Espanya no falten; però la més important és sa inexistència de representació política institucional, estructurada i autònoma del Lliberalisme a Espanya, des de fa més de 70 anys.
Fins Desembre de 2007, com estam dient, va haver un buit casi institucional de més de tres quarts de segle per omplir. Insistim: ¿“casi institucional” per què?: ¿de quina altre manera podem qüalificar es fet de que sa ideologia que és històricament sa mare d´un sistema parlamentari democràtic d’un pais (es liberalisme) siga finalment sa única no present en tal sistema desde fa tant de temps?
Convençuts des lliberalisme (no per voler per voler, i manco per oportunisme) hem volgut ocupar aquest buit históric, reobrir aquesta via lliberal abandonada –per la competència deslleal entre es propis partits lliberals i la inclusió de bona part dels lliberal en altres formacions polítiques que no són al seu puesto polític ni ideològic natural –en es més gran dets abandons per part del sistema polític espanyol-.
Com a lliberals humanistes consideram que sa nostra acció com a partit polític ha d´esser propera en ets aconteixements més propers, a sa realitat social, ja que sempre mos trobaràn disposats per ajudar a difondre es valors esmentats en es contexte des màxim respecte des valors d’altres.
Tenim sa confiança en la construcció d´ una tercera via lliberal a Espanya i que es mur de silenci mediàtic se romprà, ja que fins ara tan sols ha hagut d´oposar-se a partits circumstancials de sigles imprecises, que pilotaven a cegues sense doctrina ni arrels històriques. Un partit lliberal representa en canvi un altre cosa: és un partit estructural, amb pes cultural, amb una base ideològica que ha mostrat sa seva efectividad en sa empíria democràtica, amb una herència impresionant i provada.
Certament, haurem de mester temps però hem posat es temps de sa nostra part des de es començament.
A més llarg termini, afavorirem sa reabsorció democràtica de partits circumstancials, vectors d´ extremisme nociu per sa gestió humanista de s’Estat, obrint una TERCERA VIA DE CENTRE que sigui digna de referència electoral i de gestió correcta de sa “Res Publica”***.
També haurem de “desgreixar” s’Esquerra de sa Dreta i sa Dreta de s’Esquerra, perque molts de lliberals, com diem, degut a s’errada d’un bipartidisme que no afavoreix es joc democràtic (més val poder triar entre més opcions: no només entre dos), se veuen obligats a votar Conservador o Socialista sense esser, a s’hora de sa vertitat, ni una cosa ni s´altre. De fet –i ho deim de bon de veres- lo únic que farem serà recuperar alló que és nostro.
Tanmateix, no tenim vocació d’esser “partit frontissa” com tants que han botat als titulars estatals i locals fins ara, sino d´establir un veritable centre lliberal, capaç d´esser quan s´hagi de mester un soci governamental o de practicar una oposició esclaridora i de ponderació.

Es nostro perfil està caracteritzat perque volem:
A.-): Sa separació real des tres poders (es Legislatiu, s’Executiu i es Judicial, Montesquieu 1748);
B.-): Sa delegació temporal del Poder general per part des ciutadans electors, en origen detentors d’aquest poder (tots els Poders provenen de la Nació, és a dir del conjunt constituït per cadascun dels seus membres);
C.-): S’organització d’eleccions lliures (locals, regionals, nacionals, supranacionals) amb freqüències regulars i espaiades legalment (dues condicions essencials per sa democràcia electoral);
D.-): Es respecte des dret de cadascun a sa propietat privada, tant material (des de sa vivenda a sa lliure empresa), intel·lectual (des de sa patent als drets d’autor) com moral (dret a s’integritat física i moral, a sa llibertat d’expressió i de consciència, des des creient de diversa índole a s’agnòstic, passant per s’ateu); i, conseqüència lògica de lo anteriorment exposat, una clara diferenciació entre es Civil i es Religiós (lo que no implica hostilitat alguna envers aquest darrer). Però es Lliberalisme per a noltros, no és simplement un sistema polític. I manco encara un sistema exclusivament econòmic. És, per damunt de tot, (i en aquest sentit, com el Socialisme) una visió particular de s’ homo, sa persona, es ciutadà.

No se pot resumir es Lliberalisme en un tot sol des seus components en detriment des conjunt dets altres, ja sigui per ignorància o dolenta intenció. Peró aquesta recomanació no és propia des domini liberal: seria intel·lectualment injust reduir es Socialisme just al “Capitalisme d’Estat”, a ses “nacionalitzacions”. De fet, Lliberals i Socialistes funden i justifiquen ses seves totalitats respectives dins de sa complexitat de s’Homo, que tenen com finalitat comuna. No divergeixen (o s’oposen) aleshores en s’objectiu però sí en els mitjans per a arribar-lo a obtenir: o més concretament, en s’elecció d’aquests mitjans. Es nostro punt de divergència amb s’esquerra està absolutament clar: per es Lliberals, a lo humà s’arriba a través de lo individual; per es Socialistes, a lo humà s’arriba a través des col·lectiu. Aquesta frase, tan simple com essencial, mos permetrà sempre fàcilment determinar ràpidament si una actitud, acció o paraula és o no lliberal, és o no socialista i, al mateix temps, mos serveix per a diferenciar-nos d’altres partits polítics que han cregut en es denominat “transversalisme ideològic” com una component artificial que pot obviar o superar aquests fonaments filosòfics primaris, per a nosaltres gens més lluny, per que aquests fonaments són totalment essencials i han de seguir respectant-se, com signe de diferenciació ideològica de sa resta de partits polítics coiunturals. Per es Lliberalisme, s’individu no se troba oposat al grup ja que aquest, per definició, està compost per individus. Es lliberalisme s’oposa a s’idea marxista d’individualitzar es grup mateix com a persona abstracta, imposant es seus fins personals als seus membres.

Fora de ses crisis imperioses (revolucions, guerres, epidèmies, cicles económics negatius, etc.) s’aniquilació de s’individu en favor des nucli des grup (s’agrupació, sa colectivitat entesa com a Ent) i baix sa falça premisa d’un futur millor, és sa pitjor de ses estafes (s’Història ho ha demostrat), perquè sa vida de cadascun és finalment un món en sí mateix, i tot això ho deim en clara contraposició als actuals moviments nacionalistes grupals, amb es quals no tenim gens que compartir. Lo que sí som és un partit de centre liberal, per cert, amb esment de protegir ses diverses cultures existents dins s’Estat espanyol, com és sa CULTURA BALEAR: Darrerament, per a molts, s’idea de “fer política” des des Centre s’ha posat de moda. Per als Lliberals no se tracta d’una moda cojuntural i oportunista, ja que es Centre és sa seva realitat, es seu lloc natural. De fet mos proposam re-surar per sa Democràcia sa seva 3ª via de referència que actualment està fallant: es Lliberalisme.
Lo important és que compartim de manera coincident s’idea bàsica de sa TERCERA VÍA. Aquesta funció essencial de la 3ª via mos dirigeix de manera natural a precisar sa nostra situació en es tauler polític. S’eslògan “Es Lliberals són de Dretes” demostra: o bé s’incultura d’aquell que ho manifesta, o bé sa seva dolenta intenció. En ambdós casos, això no respon a cap realitat. Es punt de vista d’uns o d’uns altres vers quant sa nostra posició no mos preocupa gaire. Sabem que es vespre de ses eleccions, tots afirmen esser “des centre” i, una vegada acabat s’escrutini, tots s’apressen a tornar als seus respectius llocs d’Esquerra o de Dreta. Aquest no és es nostro cas i no pot ser-lo ja que no només som ubicats a priori en es Centre: som intrínsecament es Centre. Sense noltros, es centre institucionalitzat no existeix: només viu camuflat baix s’ala esquerra des Conservadors i s’ala dreta dels Socialistes, sense dret a sa paraula. Una cosa és afirmar, una altra és demostrar, i noltros no dubtam a s’ hora de demostrar allò que afirmem. Així deim: “Sa nostra visió de sa Societat humana, que és sa d’una estructura que ha d’afavorir a cadascun amb lo millor des desentrollos personals, exclou fatalment els extrems (p. eix. es perillós nacionalisme excloent i xenófob)”. S’economia, lo social, lo polític són ses conseqüències d’aquesta visió, i no ses seves condicions. Ets extrems són incompatibles amb aquest ordre d’idees, amb sa nostra manera de pensar, que a ses Illes Balears té un caràcter marcadament PRO-BALEARISTA (dins es nostro Partit podem tenir certes corrents nacionalistes, peró des d’un nacionalisme ben entés: aquell que sap que Balears és sa Comunitat que manco reb des pressupostos Generals i sa vegada sa segona Autonomía -per devant de Catalunya i just darrera de Madrid- que més esforç fiscal pateix; aquell nacionalisme obert, i no tancat, que només se proposa donar carta de legitimitat a sa cultura propia d’aquestes Illes). Aquest projecte polític que els hem presentat ja és una realitat propera que pot ser compartida per tots voltros. Ses Illes Balears i sa Llibertat en aquet pais multimil·lenari precisen des seu compromís.
PD. Aclaracións filològiques:
Es Diccionari Alcover registra s’entrada “LIBERAL o LLIBERAL”, es a dir, dona com a bona sa grafía balear “Lliberal”, que no està enregistrada o acceptada pes Diccionari Català de s’ “Institut d’Estudis Catalans”. Escriguent dins una normativa no escissionista, no acceptam s’autoritat de dit I.A.E., sino, seguint lo dit pes nostro Estatut d’Autonomia en es seu article 35 (que defènsa sa nostra llengo) es critèris des nostros propis filòlegs (no des foràns), essent, Mossèn Alcover (cap de sa secció filològica des “I Congrès de la Llengua Catalana), uns des més grans que ha donat Espanya. Alcover defineix “Lliberal” com a: “Que professa doctrines favorables a sa llibertat política”, i posa s’exemple des famós Setmanari Mallorquí “L’Ignorància”, que diu: “Avuy en dia em d’esser lliberals”.
Alcover també accepta “Centro” al mateix temps que “Centre”.

Aquests apunts filològics són afegit d’en Toni Cantarellas, que se limita a donar veu als Partits que no han demostrat brutors ni corrupteles, i que ajuden a que hagi un espectre democràtic molt mes ampli i, per lo tant, més positiu cara a ses opcions electorals des ciutadans.
Carta de Presentación del Proyecto Liberal Balear en castellano.


Carta de Presentación del Proyecto Liberal Balear en castellano.

Como presentación les diremos que el 3 de diciembre de 2007 fue instituido oficialmente y para toda España un partido liberal que se revela como tal sin ningún subterfugio de identidad. Este partido llamado "Proyecto Liberal Español" cuyo núcleo fundador es libre de actuar para la expansión de la ideología liberal ha sido oficialmente registrado en Madrid con la vocación de
encarnar el Liberalismo en el conjunto del territorio español.
Hoy en día las razones objetivas para instaurar un partido liberal oficial en España no faltan; pero la más importante es la ausencia de representación política institucional, estructurada y autónoma del Liberalismo en España, desde hace más de 70 años.
Hasta diciembre de 2007 hubo un vacío casi institucional de más de tres cuartos de siglo para colmar. E insistimos: casi institucional pues ¿de qué otro modo puede calificarse el hecho de que la ideología que es históricamente la madre de un sistema parlamentario democrático de un país sea finalmente la única no presente en dicho sistema desde hace tanto tiempo?
Convencidos acerca del liberalismo (no por capricho, ni oportunismo) hemos pensado ocupar este vacío histórico, reabrir esta vía liberal dejada – por la competencia desleal entre los propios partidos liberales y la inclusión de buena parte de los liberales en otras formaciones políticas que no son su espacio político ni ideológico natural– en el más grande de los abandonos por parte del
sistema político español.
Como liberales humanistas consideramos que nuestra acción como partido político debe estar cercana a los acontecimientos, a la realidad social, ya que siempre nos encontrarán listos para su uso en la aplicación de nuestra ideología y en el respeto de la de otros.
Tenemos, al igual que Uds., confianza en la construcción de una tercera vía Liberal en España y en que el muro de silencio mediático se romperá, ya que hasta el momento sólo ha tenido que oponerse a partidos circunstanciales de siglas imprecisas, que pilotaban a ojo sin doctrina ni raíces históricas. Un partido liberal es del todo otro adversario: es un partido estructural, con peso cultural, ideológico e histórico impresionante.

Ciertamente, hará falta tiempo pero hemos puesto el tiempo de nuestra parte desde el comienzo.
A más largo plazo, intentaremos favorecer la reabsorción democrática de partidos circunstanciales, vectores de extremismo nocivo para la gestión humanista del Estado, abriendo una tercera vía al Centro digna de referencia electoral y de gestión correcta de la "Res Publica".
También hará falta "desengrasar" la izquierda de la Derecha y la derecha de la Izquierda, pues muchos liberales, como decimos, debido al error de un bipartidismo artificial impuesto, se ven obligados a votar Conservador o Socialista sin ser ni lo uno ni lo otro. De hecho - y lo decimos sin ironía - lo único que haremos será recuperar lo que nos pertenece.
De todos modos, no se tratará de constituir un "partido bisagra" además de los que ya han saltado a los titulares estatales y locales hasta ahora, sino de establecer un verdadero centro liberal, capaz de “ser” cuando se requiera un socio gubernamental o de practicar una oposición esclarecedora y de ponderación.
Nuestro perfil liberal está caracterizado por pretender:
a) La separación real de los tres poderes (el Legislativo, el Ejecutivo y el
Judicial, Montesquieu 1748);
b) La delegación temporal del Poder general por parte de los ciudadanos
electores, en origen detentores de este poder (todos los Poderes provienen de la
Nación, es decir del conjunto constituido por cada uno de sus miembros);
c) La organización de elecciones libres (locales, regionales, nacionales,
supranacionales) con frecuencias regulares y espaciadas legalmente (dos
condiciones esenciales de democracia electoral);
d) El respeto del derecho de cada uno a la propiedad privada, tanto material
(desde la vivienda a la libre empresa), intelectual (desde la patente a los
derechos de autor) como moral (derecho a la integridad física y moral, a la
libertad de expresión y de conciencia, desde el creyente al agnóstico pasando
por el ateo);
e) Y, consecuencia lógica de lo anteriormente expuesto, una clara diferenciación
entre lo Civil y lo Religioso (lo que no implica, hostilidad alguna para con este
último).
Pero el Liberalismo para nosotros, no es simplemente un sistema político. Ni, menos aún, un sistema exclusivamente económico. Es, ante todo, (y en este sentido, como el Socialismo) una visión particular del hombre.
No se puede resumir el Liberalismo en uno solo de sus componentes en detrimento del conjunto de los otros, ya sea por pereza, ignorancia o mala intención. Pero esta recomendación no es propia del dominio liberal: sería intelectualmente injusto reducir el Socialismo solamente al
“capitalismo de Estado”, a las “nacionalizaciones”. De hecho, Liberales y Socialistas fundan y justifican sus totalidades respectivas dentro de la complejidad del Hombre, que tienen como
finalidad común. No divergen (o se oponen) pues en el objetivo pero sí en los medios para alcanzarlo: o más concretamente, en la elección de esos medios.

Nuestro punto de divergencia con la izquierda está absolutamente claro: para los Liberales, lo humano se alcanza a través de lo individual; para los Socialistas, lo humano se alcanza a través de lo colectivo. Esta frase, tan simple como esencial, nos permitirá siempre fácilmente determinar rápidamente si una actitud, acción o palabra es o no liberal, es o no socialista y, al mismo tiempo, nos sirve para diferenciarnos de otros partidos políticos que han creído en el denominado “transversalismo ideológico” como una componente artificial que puede obviar o superar estos
fundamentos filosóficos primarios, para nosotros nada más lejos, pues estos fundamentos son de todo punto esenciales y deben seguir respetándose, como signo de diferenciación ideológica del resto de partidos políticos coyunturales.

Para el Liberalismo, el individuo no se encuentra opuesto al grupo ya que éste, por definición, está compuesto por individuos. Es cuando el grupo se individualiza él mismo como persona abstracta, imponiendo sus fines personales a sus miembros, que el Liberalismo le niega toda cualidad humana y lo define como perjuicio social.

Fuera de las crisis imperiosas (revoluciones, guerras, epidemias, etc…) la aniquilación del individuo en el seno del grupo bajo el cubierto de un futuro mejor es la peor de las estafas (la Historia lo ha demostrado) porque la vida de cada uno es finalmente un mundo en sí mismo, y todo esto lo decimos en clara contraposición a los actuales movimientos nacionalistas grupales, con los que no tenemos nada que compartir.
Lo que sí somos es un partido de centro liberal:
Últimamente, para muchos, la idea de “hacer política” en el Centro se ha puesto de moda… Para los Liberales no se trata de moda puesto que el Centro es su realidad.
De hecho nos proponemos devolverle a la Democracia su 3ª vía de referencia que le falla: el Liberalismo. Lo importante es que compartimos de manera coincidente la idea básica de la tercera vía.

Esta función esencial de la 3ª vía nos lleva de manera natural a precisar nuestra situación en el tablero político.

El eslogan “Los Liberales son la Derecha” demuestra o bien la incultura del que lo pronuncia, o su mala intención. En ambos casos, esto no responde a ninguna realidad.
El punto de vista de unos o de otros en cuanto a nuestra posición no nos preocupa. Sabemos que a la víspera de las elecciones, todos afirman ser “del centro” y, una vez acabado el escrutinio, todos se apresuran a volver sus respectivos puestos de izquierda o derecha.

Este no es nuestro caso y no puede serlo puesto que no solamente nos situamos en el Centro, pero más aún somos intrínsecamente el Centro.

Sin nosotros, el centro institucionalizado no existe: solamente vive camuflado bajo el ala izquierda de los Conservadores y el ala derecha de los Socialistas, sin derecho a la palabra.

Una cosa es afirmar, otra es demostrar y no titubeamos a la hora de demostrar lo que afirmamos.
Así decimos: nuestra visión de la Sociedad humana que es la de una estructura que debe favorecer a cada uno con el mejor de los desarrollos personales excluye fatalmente los extremos (p. eje. el nacionalismo excluyente).

La economía, lo social, lo político son las consecuencias de esta visión y no sus condiciones. Los extremos son incompatibles con este orden de ideas, con nuestro modo de pensar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario